OPINIÓ

Gustavo Mollo

Llicenciat en Belles Arts i Formador en arts plàstiques i del moviment

04.11.19
Dansa i lleure

Temps de lectura: 3 minuts

La dansa està vinculada a l'ésser humà des de l’inici dels temps i ha jugat un paper clau en la transmissió del coneixement i en el camp expressiu i de la comunicació. La dansa és un llenguatge universal amb múltiples possibilitats; pot servir tant per descarregar energies, passar una estona plaent, integrar-se harmoniosament amb la realitat, expressar emocions o fins i tot qüestionar allò establert. Com podem aprofitar el seu enorme potencial des de l’educació en el lleure?

Si hi pensem un moment, la dansa i el moviment estan presents en el dia a dia de les activitats d’educació en el lleure (jocs, expressió, excursions, etc.) encara que de vegades no ens n’adonem. El simple fet d'estar en moviment o generar un gest, ja és en sí un acte expressiu. Prendre consciència de totes les activitats que realitzem i que impliquen la dansa i el moviment és un primer pas per incloure aquest llenguatge integrador, formador i expressiu en l'educació en el lleure. Què més podem recomanar als monitors i monitores a l’hora d'utilitzar aquest recurs educatiu?

"Prendre consciència de totes les activitats que fem que impliquen dansa i moviment és un primer pas per incloure aquest llenguatge en el nostre dia a dia"

En primer lloc, han de tenir en compte l'evolució psicomotriu de l’infant o adolescent en les diferents etapes del creixement. Per exemple, amb el grup de nens i nenes més petits ens centrarem en descobrir el cos i la seva emocionalitat mitjançant tècniques de motivació sensorial i reconeixement gestual de les emocions i de les relacions temps-espai (direcció, ritme, intensitat, etc.), mitjançant estímuls sonors (de percussió, vocals, de la naturalesa, etc.), mitjançant l’ús d'objectes de diferents grandàries i nivells i de diferents característiques (color, forma, textura, etc.), i a través de dinàmiques que treballin el reconeixement del cos a través del contacte i de la proximitat (alt-baix, gran-petit, fort-feble, etc.).

A partir dels 7 anys, amb l'experiència anterior i amb un domini més desenvolupat de les seves habilitats motores, es poden començar a treballar altres aspectes com el control postural i de la respiració, el to muscular i l'estirament, la tensió-distensió, la relaxació i la força, el desplaçament d'objectes per l'espai o la coordinació i la destresa. També serà un bon moment per començar a experimentar la gestualitat (per exemple, creant personatges amb la mà o la cara, a través de la tècnica de la mímica, recorrent l'espai utilitzant com a eix motor el nas, l'orella, el colze…), per introduir treballs grupals que impliquin desplaçaments per mitjà de figures geomètriques simples, per descobrir els diferents tipus de moviments (fort-suau, lent-ràpid, continu-discontinu…) i estimular i reforçar la consolidació del grup.

"No cal que el monitor sigui un expert en dansa, només que sigui capaç d'acompanyar els infants i joves en el descobriment d'aquest llenguatge expressiu"

A partir dels 9 anys podem ajudar-los a descobrir, per mitjà de llibres o pel·lícules, les diferents formes de dansa i moviment. En aquesta franja d'edat podem començar a donar-los llibertat perquè escullin ells mateixos el tipus de dansa que volen practicar, animar-los a crear les seves pròpies coreografies tant individuals com col·lectives i introduir-los a la improvisació com a tècnica creativa. També els ajudarà conèixer el ioga, el tai-txí o la biodansa com altres tècniques relacionades amb el cos i les seves energies.

En definitiva, el paper d'acompanyament del monitor o monitora consistirà a crear un clima de confiança en el grup per ajudar els infants i adolescents a formular les seves emocions i idees, facilitant-los experiències i coneixements que els apropin al món de la dansa i el moviment. Per això no és necessari que siguin experts en el tema, només cal preparar prèviament l'activitat, consultar a algun especialista o realitzar alguna formació sobre dansa i moviment, i així aniran adquirint la confiança necessària per acompanyar els infants i joves en aquest descobriment.

Un camí que sens dubte mereix la pena recórrer ja que permetrà als nens i joves adquirir una infinitat de beneficis com el desenvolupament de la psicomotricitat fina i grossa, el treball de qualitats físiques bàsiques i capacitats de coordinació, l'increment del coneixement i control corporal, la maduració socioemocional del nen-adolescent propiciant l'acceptació de les seves possibilitats i límits i el desenvolupament estètic i creatiu de l’infant o jove, aportant-li un nou mitjà d'organitzar i expressar els seus pensaments i sentiments.

 

* Article publicat a la revista Estris 198 (any 2014).