OPINIÓ

Paco López

Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL

01.08.18
Decidir amb el cap, el cor i les mans

Temps de lectura: 2 minuts

“Són les nostres decisions les que mostren el que realment som, molt més que les nostres habilitats”. La frase és d’Albus Dumbledore i Harry Potter el destinatari de la mateixa, en una de les escenes de la saga. És saviesa de ficció, però connecta amb l’essència del que significa realment aprendre a afrontar la vida. La veritable educació no és aquella que ens ensenya a fer les coses que cal fer, sinó aquella que, a més, ens aporta el criteri per escollir què fer i què no fer en diferents situacions de la vida i assumir-ne les conseqüències. 

Parlar d’aprendre a decidir és parlar d’ajudar a exercir la llibertat i la responsabilitat. I aquesta és, des del meu punt de vista, una de les aportacions més valuoses de l’educació en el lleure (que, per cert, està etimològicament lligada a la llibertat d’elecció). 

Quan decidim no estem només exercitant una capacitat intel·lectual relacionada amb els nostres valors i amb les prioritats que d’ells se’n deriven. És cert que decidim amb el cap, però també ho fem amb el cor i amb les mans. Decidir implica posar a prova la nostra ment, però també les nostres emocions i els nostres actes. 

Decidir bé suposa gestionar adequadament la por a equivocar-nos, la incertesa davant el risc o la confiança en nosaltres mateixos i en els altres. Les emocions poden jugar a favor o en contra; però, la veritable prova de foc de les decisions està a les nostres mans, en els nostres actes. Decidir és, sobretot, assumir les conseqüències i fer-nos càrrec de l’èxit o l’error, i aprendre’n (d’ambdós!). 

Quan parlem de lleure o d’associacionisme juvenil, una de les raons més poderoses per fomentar el protagonisme de tothom (nens/es o monitors/es) és, precisament, que es tracta d’una escola de vida on aprendre una de les lliçons més importants: la de la llibertat i la responsabilitat. Davant d’això, poc importa que es prenguin decisions imperfectes. És més, potser es tracta d’això, d’aprendre dels errors i de créixer amb l’experiència valenta d’acceptar les nostres equivocacions i, després, rectificar, per tal que els nostres actes parlin dels nostres valors i no, com pot passar, que anem modificant els nostres valors per acabar justificant els nostres actes.