OPINIÓ

Carlos Muñoz

Coordinador acadèmic de lleure FCiE- Fundació Pere Tarrés

16.12.20
Documentar, una mirada crítica

Temps de lectura: 4 minuts

Com a societat, ens trobem en un món en canvi permanent. La revolució tecnològica i digital, els nous i constants moviments migratoris, l’aparició de nous models familiars o els canvis de rols i la reorganització social són clars exemples viscuts en les dues primeres dècades del segle xxi. Per tant, estem davant d’un pronòstic potencial de desenvolupament i esdevenir per a l’ésser humà al qual el món educatiu ha de poder anticipar-se i donar resposta.   

Hem de tenir clar que innovar no és eliminar el que tenim i posar quelcom de nou, sinó que va molt més enllà. Es tracta de mantenir el que funciona mentre es proven noves maneres, mirades o dinàmiques per millorar i adaptar-se als canvis o a les noves demandes. Fins aquí és cert que el món de l’educació en general s’ha posat les piles i s’ha transformat en un món que admira i persegueix la innovació i transformació educativa.   

Més concretament, des dels temps de Walter Bion, Baden-Powell, Artur Martorell o Mn. Antoni Batlle, el món de l’educació en el lleure ha viscut en constat canvi i evolució. Els centres d’interès, l’aprenentatge servei, treballar per projectes, el moviment Change Maker, l’apoderament personal i l’esperit emprenedor, entre d’altres, estan impregnats en l’ADN del lleure educatiu i fan que aquest sigui pioner en innovació i implementació de metodologies educatives i transformadores.  

Tanmateix, hi ha quelcom que és essencial en la innovació educativa però que poques vegades es té en compte en les activitats de lleure: documentar sota una mirada crítica. Sí que és cert que es documenta quan es registren les activitats que es fan en dossiers, es prenen actes de les reunions, es creen i es consoliden arxius documentals, es disposa d’arxius fotogràfics i filmogràfics i es fa difusió entre famílies i participants de les activitats. Però això només són els primers passos de la documentació com a metodologia de millora educativa.  

David Altimir, en el seu llibre Com escoltar els infants?, comenta que l’observació es dona com una actitud receptiva i ajuda a interpretar els missatges i les actituds dels altres, però que requereix elements per recollir-los i donar-los veu per tal de poder tenir l’oportunitat de créixer i fer créixer els altres. Per tant, defineix la documentació com un procés que neix a partir de l’observació i l’escolta, però que es consolida amb la posterior reflexió i interpretació del que s’ha recollit.  

Com es pot aterrar en el dia a dia dels centres educatius? La resposta necessita dos factors clau i una temporalitat en tres fases: 

 

Factors clau 

Responsable de la documentació 

La responsabilitat no només recau en l’equip de monitores i monitors del centre quan realitzen les activitats. També pot ser cosa dels infants i joves, les famílies, el consiliari del centre o fins i tot alguna persona externa a l’entitat. A més, aquesta documentació pot ser individual o compartida.  

Tipologia d’enregistrament 

El format haurà de ser àgil de documentar i a la vegada pràctic per revisar-ho posteriorment. No serveix de res gravar totes les activitats de dissabte d’esplai si això genera un vídeo molt llarg que mai no es podrà visualitzar per analitzar-lo. Apliquem la navalla d’Ockham: és molt més senzill gravar els moments puntuals que volem millorar, com per exemple quan expliquem una activitat i així millorar la nostra manera d’expressar-nos. Per tant, cal identificar què i amb quin objectiu documentarem.  

Alguns exemples pràctics poden ser: 

• Registrar en vídeo diferents moments de les activitats i expressions que puguin sorgir durant l’activitat (en les explicacions de les activitats, els moments de CI, el treball autònom dels participants o les estones lliures).  

• Emmagatzemar els dossier d’activitats amb les seves avaluacions. Crear un arxiu útil i pràctic per revisar activitats i poder-les tornar a fer incorporant canvis i millores. 

• Documentar els processos d’aprenentatge de tot un trimestre o del curs d’un grup d’edat en un diari de grup.  

• Registrar els processos de vida del grup d’edat que es dinamitza com les inquietuds, els reptes, les particularitats, motivacions, entre d’altres, i construir un llibre d’anècdotes o un conte bibliogràfic reflexiu. 

• Crear llistes d’idees per a activitats, o de frases que han dit els infants i joves, o d’històries que els han succeït durant el curs. 

• Elaborar un diari personal de les vivències, aprenentatges, inquietuds de la vida al centre.   

Temporalitat de l’acció   

Innovar a partir de la documentació, requereix tres fases temporals concretes: registrar, reflexionar i difondre. Aquests tres períodes es poden dilatar més o menys en la planificació del curs: un trimestre, un curs, un projecte educatiu o 25 anys d’història. La clau de l’èxit roman en la planificació de l’acció i el diagnòstic dels objectius per als quals es realitzarà la documentació.  

Per concloure, m’agradaria animar-te que siguis tu qui lidera aquest procés de canvi. Per tant, agafa una llibreta antiga, registra les teves vivències durant 1 mes d’activitat, reflexiona sobre allò viscut, extrau possibles millores i comparteix-les amb l’equip del teu centre. D’aquesta manera hauràs començat a introduir la documentació en el lleure educatiu, hauràs començat a introduir la mirada crítica d’innovació en el teu centre d’esplai. 

ETIQUETES

Formació