Coordinador acadèmic de lleure FCiE- Fundació Pere Tarrés
16.12.20
Documentar, una mirada crítica
Temps de lectura: 4 minuts
Com a societat, ens trobem en un món en canvi permanent. La revolució tecnològica i digital, els nous i constants moviments migratoris, l’aparició de nous models familiars o els canvis de rols i la reorganització social són clars exemples viscuts en les dues primeres dècades del segle xxi. Per tant, estem davant d’un pronòstic potencial de desenvolupament i esdevenir per a l’ésser humà al qual el món educatiu ha de poder anticipar-se i donar resposta.
Hem de tenir clar que innovar no és eliminar el que tenim i posar quelcom de nou, sinó que va molt més enllà. Es tracta de mantenir el que funciona mentre es proven noves maneres, mirades o dinàmiques per millorar i adaptar-se als canvis o a les noves demandes. Fins aquí és cert que el món de l’educació en general s’ha posat les piles i s’ha transformat en un món que admira i persegueix la innovació i transformació educativa.
Més concretament, des dels temps de Walter Bion, Baden-Powell, Artur Martorell o Mn. Antoni Batlle, el món de l’educació en el lleure ha viscut en constat canvi i evolució. Els centres d’interès, l’aprenentatge servei, treballar per projectes, el moviment Change Maker, l’apoderament personal i l’esperit emprenedor, entre d’altres, estan impregnats en l’ADN del lleure educatiu i fan que aquest sigui pioner en innovació i implementació de metodologies educatives i transformadores.
Tanmateix, hi ha quelcom que és essencial en la innovació educativa però que poques vegades es té en compte en les activitats de lleure: documentar sota una mirada crítica. Sí que és cert que es documenta quan es registren les activitats que es fan en dossiers, es prenen actes de les reunions, es creen i es consoliden arxius documentals, es disposa d’arxius fotogràfics i filmogràfics i es fa difusió entre famílies i participants de les activitats. Però això només són els primers passos de la documentació com a metodologia de millora educativa.
David Altimir, en el seu llibre Com escoltar els infants?, comenta que l’observació es dona com una actitud receptiva i ajuda a interpretar els missatges i les actituds dels altres, però que requereix elements per recollir-los i donar-los veu per tal de poder tenir l’oportunitat de créixer i fer créixer els altres. Per tant, defineix la documentació com un procés que neix a partir de l’observació i l’escolta, però que es consolida amb la posterior reflexió i interpretació del que s’ha recollit.
Com es pot aterrar en el dia a dia dels centres educatius? La resposta necessita dos factors clau i una temporalitat en tres fases:
Responsable de la documentació
La responsabilitat no només recau en l’equip de monitores i monitors del centre quan realitzen les activitats. També pot ser cosa dels infants i joves, les famílies, el consiliari del centre o fins i tot alguna persona externa a l’entitat. A més, aquesta documentació pot ser individual o compartida.
Tipologia d’enregistrament
El format haurà de ser àgil de documentar i a la vegada pràctic per revisar-ho posteriorment. No serveix de res gravar totes les activitats de dissabte d’esplai si això genera un vídeo molt llarg que mai no es podrà visualitzar per analitzar-lo. Apliquem la navalla d’Ockham: és molt més senzill gravar els moments puntuals que volem millorar, com per exemple quan expliquem una activitat i així millorar la nostra manera d’expressar-nos. Per tant, cal identificar què i amb quin objectiu documentarem.
Alguns exemples pràctics poden ser:
Registrar en vídeo diferents moments de les activitats i expressions que puguin sorgir durant l’activitat (en les explicacions de les activitats, els moments de CI, el treball autònom dels participants o les estones lliures).
Emmagatzemar els dossier d’activitats amb les seves avaluacions. Crear un arxiu útil i pràctic per revisar activitats i poder-les tornar a fer incorporant canvis i millores.
Documentar els processos d’aprenentatge de tot un trimestre o del curs d’un grup d’edat en un diari de grup.
Registrar els processos de vida del grup d’edat que es dinamitza com les inquietuds, els reptes, les particularitats, motivacions, entre d’altres, i construir un llibre d’anècdotes o un conte bibliogràfic reflexiu.
Crear llistes d’idees per a activitats, o de frases que han dit els infants i joves, o d’històries que els han succeït durant el curs.
Elaborar un diari personal de les vivències, aprenentatges, inquietuds de la vida al centre.
Temporalitat de l’acció
Innovar a partir de la documentació, requereix tres fases temporals concretes: registrar, reflexionar i difondre. Aquests tres períodes es poden dilatar més o menys en la planificació del curs: un trimestre, un curs, un projecte educatiu o 25 anys d’història. La clau de l’èxit roman en la planificació de l’acció i el diagnòstic dels objectius per als quals es realitzarà la documentació.
Per concloure, m’agradaria animar-te que siguis tu qui lidera aquest procés de canvi. Per tant, agafa una llibreta antiga, registra les teves vivències durant 1 mes d’activitat, reflexiona sobre allò viscut, extrau possibles millores i comparteix-les amb l’equip del teu centre. D’aquesta manera hauràs començat a introduir la documentació en el lleure educatiu, hauràs començat a introduir la mirada crítica d’innovació en el teu centre d’esplai.