OPINIÓ

Sandra Ferrer

Periodista

06.03.19
Dones al capdavant de l'educació

Temps de lectura: 3 minuts

Rosa Sensat (1873-1961) Mestra i pedagoga

Es definia a ella mateixa com a “mestra pública de la ciutat de Barcelona”, una descripció que encaixava prou bé amb la seva tasca pedagògica. Filla d’una família humil d'El Masnou, Rosa Sensat va estudiar magisteri a Barcelona, Madrid i Ginebra. Després d’exercir com a mestra a diferents ciutats de Catalunya, va aterrar a la capital on va treballar de valent per fer de l’escola pública una realitat a l’abast de tots els infants. Rosa Sensat va aplicar les noves tècniques pedagògiques que havia après als cercles més innovadors de principis de segle, com la Institución Libre de Enseñanza o l’Institut Rousseau i va tenir especial sensibilitat per l’educació de les nenes i les dones en aquells primers anys del segle XX. 

La visió pedagògica de Rosa Sensat passava pel respecte a l’alumne i se centrava en la utilització del joc i de temes quotidians més que no pas en plans d’estudis basats en teories i llargs continguts acadèmics. La seva proposta educativa la va instaurar a diverses escoles on va treballar i la va plasmar també a diverses publicacions. 

 

Francesca Bonnemaison (1872-1949) Pedagoga

El llegat de Francesca Bonnemaison és encara viu a dia d’avui amb la Biblioteca Francesca Bonnemaison situada al centre de Barcelona. Filla de la burgesia catalana, Bonnemaison va rebre una bona educació i es va relacionar amb alguns noms propis de la política com Francesc Carbó. Casada amb un cosí germà de Jacint Verdaguer, Francesca va començar la seva tasca literària adaptant textos de la cultura popular catalana que es publicaven a “La Veu de Catalunya”.  

Amb una forta consciència feminista, Francesca va crear el 1909 una biblioteca pensada especialment perquè les dones treballadores i de classe humil que no havien pogut anar mai a l’escola poguessin accedir amb facilitat i lliurement a la cultura. Amb un èxit sense precedents, la biblioteca es reconvertí en l’Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona des d’on es va treballar per l’accés a l’educació de les dones en un temps en el que la gran majoria de la població femenina era analfabeta. 

 

Benita Asas (1873-1968) Mestra

Nascuda a Sant Sebastià, la tasca pedagògica de Benita Asas la va portar primer a Bilbao i posteriorment a Madrid, on va treballar a diferents escoles públiques a les que, a més de treballar per la millora educativa dels seus alumnes va vetllar per la seva salut física. Asas va iniciar el 1911 una campanya de denúncia sobre l’estat de malnutrició en què arribaven els nens a l’escola i que impossibilitava el seu normal procés d’aprenentatge.  

Conscienciada amb la causa feminista, Benita Asas va treballar a favor de l’accés de la dona a l’educació. La seva veu es va fer sentir a les aules, a la premsa i a la tribuna pública. El 1929 va representar la Asociación Nacional de Mujeres Españolas a la seu de la Societat de Nacions de Ginebra. Allà es va llegir la seva proposta titulada “La pedagogia pacifista es troba a l’actuació de la dona dins de la llar però també fora”. 

  

María de Maeztu (1881-1948) Pedagoga 

La figura de María de Maeztu ha deixat una empremta important a la història de la pedagogia i del feminisme modern. Mestra de vocació, de Maeztu va sacsejar les bases de l’educació a Espanya, un canvi que podríem resumir amb aquesta afirmació que va fer des de la seva pròpia experiència: “És veritat la dita antiga que diu que la lletra amb sang entra però no ha de ser amb la del nen sinó amb la del mestre”.  

Conscient de la necessitat d’obrir l’educació superior a les dones, es convertí en l’ànima de la La Residència Senyoretes, l'Institut Escola i el Lyceum Club Femení, institucions pioneres per les que van passar noms propis de la ciència i la cultura tant espanyols com de la resta del món. Una tasca educativa, pedagògica i cultural que es va veure truncada per la Guerra Civil i per un llarg exili del qual ja no va tornar. 

 

Duoda de Septimània (Segle IX) Pedagoga

És ben sabut que les dones han estat durant segles allunyades de l’educació i l’erudició. Tot i les dificultats, moltes van aprendre dins la llar, sovint de la mà de membres de la seva pròpia família. De vegades, aquests “educadors domèstics” van ser les pròpies dones que van transmetre als seus fills, potser no fonaments de ciències però sí elements essencials de la religió, l’ètica o la moral. En aquest sentit, rescatem el nom d’una noble carolíngia de l’Edat Mitjana que va passar a la història per haver escrit el primer tractat pedagògic medieval de la història.

El seu text, “Manual per al meu fill”, el va escriure per alliçonar al seu primogènit i convertir-lo en un noble digne dels valors medievals. 

ETIQUETES

Formació Gènere