OPINIÓ

Irene Mata

Psicopedagoga i educadora social

06.09.18
El dolent de la pel·lícula

Temps de lectura: 2 minuts

En la pel·lícula de la nostra vida, de la qual cadascú som l’actor principal alhora que el director en la majoria d’escenes, hi ha un personatge a qui sovint li toca fer de dolent malgrat els beneficis del seu paper. No acostuma a sortir als crèdits, menys encara en el repartiment de premis, roman ocult dels reconeixements, aliè als currículums. Ningú no el vol, no és acceptat i menys encara reconegut. Injust, oi? Per què ens costa tant deixar-li el seu “minut de glòria”? Crec que fora un bon exercici d’equitat i humilitat i en trauríem més rèdit de la seva participació. El fet és que aquest company menystingut ens ajudaria encara més si el tractéssim millor. L’error, reconegut i acceptat, proporciona pau a la consciència, credibilitat davant els altres i possibilitats de millora i creixement.

Sí, si -diràs- jo aprenc dels meus errors, però millor que els altres no se n’adonin. Bé, aquest raonament, tot i que comprensible, ens fa perdre el seu potencial d’aprenentatge. Quan algú ens retreu que ens hem equivocat, ens costa reconèixer-ho i utilitzem recursos diversos i poc originals: ens fem els sorpresos, repartim les “culpes”, ho atribuïm a les circumstàncies, ens enfadem, ataquem a qui ens ho diu, ens indignem... En definitiva “tirem pilotes fora”. Ens fa por que els altres ens jutgin per les nostres imperfeccions enlloc de pels nostres encerts. 

La societat és competitiva i ens empeny a ocultar l’errada, la publicitat ens bombardeja amb el perfeccionisme estètic, cap responsable polític reconeix mai la seva falta. I així ens va, fugint d’estudi i fent cas omís de les possibilitats educatives de l’error. El cert és que cadascuna de les decisions que prenem en les nostres vides, des de la més senzilla a la més important, comporta el risc d’equivocar-nos. A vegades, enfront d’un error que considerem greu volem corregir-lo a corre-cuita, sense pensar en les conseqüències, i això ens fa precipitar-nos i cometre un de més gran. Aprendre a reconèixer l’error davant dels altres ens pot ajudar a sincerar-nos amb nosaltres mateixos i a desprendre’ns dels prejudicis i les pors que ens paralitzen. Compartir amb un amic el relat d’un error comès ens ajuda a acceptar que no ho sabem tot, que som fal·libles i que necessitem l’ajuda dels altres. En definitiva, reconèixer l’error ens allibera de l’ansietat del perfeccionisme i ens obre noves possibilitats de canvi i creixement personal. Ens fa a tots igual d’humans i ens ensenya a estimar-nos més malgrat les nostres equivocacions.