OPINIÓ

Mn Ramon Rossell

Educador i mossèn a la parròquia de Canillo

02.10.19
El monitor maldestre i la nena que no riu

Temps de lectura: 3 minuts

L’estiu 1976 estrenàrem la casa de colònies Casal Sant Serni. Al llindar de la porta, hi penjaren: “A L’ESTIU CAP INFANT SENSE COLÒNIES”. Les Colònies Populars de Canillo, avui AINA, ha dit a tothom SÍ, mentre hi ha hagut un llit buit. Seguint l’esperit  acollidor dels canillencs, AINA no ha tingut mai un NO per a ningú. Des de fa 43 anys, AINA és inclusiva. És la gran casa de tots. 

El pare i la mare del Quim ho saben bé. Quan eren adolescents van fer colònies a les Bordes d’AINA. El seu fill, el Quim, va complir a primers d’abril els 18 anys. Malgrat que al darrer plebiscit andorrà del mes d’abril, votés com tot un home, els seus pares no entenen el seu comportament tan infantil. Fa les coses al revés del que li manen. Tot el que toca, ho espatlla. Alguns veïns el titllen de malànima. La seva mare el defensa: “En Quim té un cor d’or; però, és noi maldestre!”  

Dijous passat, el Quim es passà de mida. La mare li manà de netejar la gàbia dels conills. La deixà neta com la plata, però va fer fora tota la conillada de manera que no en pogueren recuperar cap. Davant d’aquesta situació els pares decidiren trucar a la porta d’AINA. La mare digué al mossèn: El Quim és un xic maldestre, però és un bon noi. Podria ser ajudant de monitor i a la vegada li faríeu un bé a ell que no es mou del sofà del davant de la tele durant tot el dia. 

El mossèn, després de conversar-ho amb el grup Tabor, digué a la mare:

"Acollirem al vostre fill amb una condició. L’excursió del primer dia de colònies és seguir el Museu Itinerant de Canillo que va de Sant Joan de Caselles al Santuari de Meritxell. Durant la caminada posem cinc proves. Si el Quim les supera, el deixarem fer d’ajudant de monitor durant els 15 dies del torn de colònies". 

Al Quim li tocà l’habitació més màgica de la casa. Ho eren amb escreix els sis components de la patrulla. Eren mags de veritat, encara que la Meri era una nena que no havia rigut mai. Els pares l’havien dut a veure pallassos, putxinel·lis... No hi havia manera que rigués. La varen inscriure a colònies perquè es distragués. El psicòleg els havia previngut: “La tristesa és la frontera de la depressió”. 

El Quim s’havia estudiat el llibret del Museu Itinerant que té publicat l’Honorable Comú de Canillo. Estava convençut que superaria les cinc proves. La primera fou a l’església de Santa Creu. Explicà la història de Sant Miquel que no volia deixar passar la Meritxell cap a la gavernera. Va descriure la llança, l’escut amb la bandera de Sant Jordi que duu l’arcàngel Miquel. I els digué: ara entreu dins l’església i admireu que ben agençat que va el sant patró de Prats. La patrulla del Quim entrà i sols veié el Santcrist de 1637 amb la Mare de Déu i Sant Joan. El premonitor Quim havia pres l’església de Santa Creu per la de Sant Miquel de Prats. Es tornà vermell com un tomàquet de l’errada colossal que havia comès mentre un riure sorprengué tothom. L’errada del Quim havia fet riure la Meri que no havia rigut en la seva vida. 

La segona prova tingué lloc a la Creu dels 7 braços que en té només 6. En Quim explicà que el braç que falta, l’havia tallat Carlemany en la dura batalla que menà contra els alarbs. De nou un riure ressonà pels aires de la Muntada. La nena que no reia mai, la Meri, esclatí de riure. Ella sabia molt bé que la Creu dels 7 braços l’havien plantada 7 joves de Prats que eren molt amics. I quan morí un d’ells, tallaren el braç que feia 7 per posar-lo a la seva sepultura com una gran prova d’amistat. El Roc de Canillo que contemplava la patrulla del Quim els feu una foto: “des de la Creu dels 7 braços és d’on es pot admirar l’església de sant Serni amb l’ampla de muntanya de Batallars que li fa de retaule sota el majestuós Roc del Quer”. 

El Quim es veia perdut. Ja no havia superat 2 de les 5 proves. La patrulla estava ansiosa d’arribar a l’església de Prats per admirar la bellesa de la imatge de Sant Miquel. Entraren esvalotats a l’església. En Quim ensopegà en la reixa que hi ha a les escales. La trompada fou tan solemne que la Meri de nou va riure. El Peret del Regí, que guarda gelosament la clau de l’església, els renyà: - A l’església s’hi entra sense córrer, en silenci i se saluda Jesús amb el nom del Pare. Al Quim li aconsellà de parar més atenció ja que els reixats que trobem a les entrades de les esglésies són perquè no hi entrin les vaques. El bon veí de Prats els posa la tercera prova després de refrescar amb un drap humit la banya que s’havia fet el Quim. Els manà: -Si us plau, sortiu tots a fora i torneu a entrar a l’església com Déu mana. Ho feren a la perfecció sense oblidar-se de saludar Jesús amb el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. 

La quarta prova tingué lloc a la gavernera de l’oratori de Meritxell. La patrulla havia de tallar una petita branqueta per oferir-la a la Mare de Déu. Els nens no ho volgueren fer. Tenien por de les punxes. Es recordaven de la cançó Rosa de Bardissa que conta els plors del nen que s’hi punxà. Aleshores el Quim arrencà un branca de manera violenta. L’esgarrinxada fou tal que es desfogà amb un ai que feu esclatar de riure a tota la patrulla, també  la Meri que no reia mai. 

Les patrulles que havien fet cada una de les proves del Museu Itinerant es retrobaren als peus de la Mare de Déu de Meritxell. Els acollí el Mossèn. El Quim demana la paraula: "Mare de Déu de Meritxell, perdó. No he superat cap prova del Museum Itinerant. Ho sento. No podré ser monitor i això que em feia tanta il·lusió!" 

A la Meri se li posen els ulls vidriosos. La dolça Mare de tots els mira complaguda i els somriu. Intervé el mossèn: "El meu amic, Père des Jeunes Loubards, em va dir: “Dieu a besoin de nous donner parfois des signes d’humour autant que d’amour. Déu té necessitat de donar-nos signes d’humor tants com d’amor". 

El Quim maldestre ha despertat el riure de la Meri que no havia rigut mai i de tots nosaltres. Aquest miracle revela que pot ser monitor a condició que a finals d’agost es tituli en el curs que organitza AINA. Acabem amb una pregària a la Mare de Déu de Meritxell que ens dirigirà el Quim.

Quim: - Temps 1 Ja

Tots: - Ja

Quim: -. Temps 2 Ja, ja

Tots: - Ja, ja

Quim: - temps 3 Ja,ja,ja

Tots: - Ja, ja, ja

Quim: a discreció, tots Ja, ja, ja, jaaaaaa

ETIQUETES

Monitors