OPINIÓ

Laura Mor i Oriol Boixareu

Exmonitora i exmonitor. Mare i pare de família.

04.07.19
El risc de l'autosuficiència

Temps de lectura: 3 minuts

Comença el curs i es convoca una reunió informativa d'un esplai amb bones referències. Ens hi atansem. Ofereix (això diu la seva pàgina web!) un element singular: és un centre d'inspiració cristiana. L'oferta d'educació en el lleure basat en la fe en un radi de 15 quilòmetres a la rodona de casa és, en el nostre cas, molt limitada. Busquem l'ideari del centre en qüestió. “Llegeix-te això! Hem trobat el què buscàvem!” 

I què buscàvem? Un espai de creixement humà compartit. Un lloc on els nostres fills aprenguin a estimar i siguin estimats. Una referència de lleure educatiu, que propiciï els valors de l'amistat i el treball en equip. Una xarxa de relacions sanes, generoses i solidàries. Un grup de joves disposats a marxar d'excursió a la muntanya i a fer-se càrrec dels petits, tant si fa sol com si els cau la pluja, el vent i el fred. Un equip educatiu que no es limiti a l'autocomplaença sinó que vetlli per la justícia social. I, perquè no, un racó de món on es parli de Jesús desacomplexadament. El mateix Jesús que vam descobrir de forma genuïna a l'esplai quan érem nens i que ens va fer madurar com a monitors/es. 

Què vam trobar? Un equip molt jove amb una energia impressionant. Amb la disponibilitat i la bogeria imprescindibles per afrontar dissabte rere dissabte. Una colla ben avinguda i molt receptiva. En definitiva, bons monitors i monitores. I, malgrat els seus mèrits indiscutibles, alguna cosa grinyolava. Dubtaven dels fonaments, de les arrels. De la comunitat cristiana que els havia fet néixer. Tenien l'ideari en quarantena. 

“Són joves! És lògic que es qüestionin el món i el sistema que l'envolta”, vam pensar. Potser si no ho fessin seria encara més preocupant. Des del nostre punt de vista, l'error estratègic no estava en si els monitors/es discrepaven d'explicitar la fe en la seva carta de presentació per por a fer-lo menys inclusiu (visió sens dubte deformada del cristianisme). Sinó que la nota discordant d'aquell idíl·lic projecte era l'omissió de la veu dels pares i mares. 

Topem aquí amb el risc de l'autosuficiència. L'equip havia navegat sol. No tenien cap estructura que els permetés contrastar amb les famílies del centre els seus dubtes existencials. Cap consell de pares i mares, cap representació en els seus espais formals de decisió. Cap consiliari. Monitors, monitores: no us oblideu de contrastar amb les famílies! Us deixem a càrrec d'una part de nosaltres.

 

*Article publicat al nº 217 de la Revista Estris – novembre 2017

ETIQUETES

Esplai Famílies