OPINIÓ

Joan Morte

Comunicador audiovisual i vicepresident del MCECC

04.11.19
El teatre com a eina social i educativa

Temps de lectura: 3 minuts

Els reptes com a educadors i educadores

Som educadors i n’hem de ser conscients. I, com a tals, un dels nostres pilars ha de ser el conjunt d’objectius que ens marquem de cara als infants tant en grup com de manera individualitzada. Com a equip de monitors d’un grup d’edat concret és molt saludable que, al llarg de tot un curs, tinguem clar cap a on han d’anar dirigides les nostres accions grupals i també per a cadascun dels infants i joves. Però com que la nostra tasca educativa no és una activitat professionalitzada, és normal que sovint ens trobem amb reptes que no sabem afrontar: casos complicats, infants en situació vulnerable, estancament educatiu en un grup concret en un determinat moment... És aquí on el teatre, entès com a eina social, ens pot ajudar a sortir d’aquests atzucacs educatius.

 

El perquè del teatre

Per què el teatre ens pot ajudar a tirar endavant amb uns objectius pedagògics? Perquè, entre d’altres coses, el teatre és igualtat. Pujar damunt d’un escenari, expressar-se davant d’altres persones, adoptar rols allunyats de la pròpia personalitat... són elements que provoquen en els infants i joves una barreja de sensacions entre les quals trobem la por, la vergonya, la fascinació i el respecte. Aquesta manera d’enfrontar-se als reptes teatrals proposats provoca que, com a educadors, ens sorprenguem de les reaccions de cadascun dels nostres “nanos” i que, per tant, puguem treballar els objectius proposats o els conflictes generats posant el cronòmetre a zero. Tots som iguals damunt d’un escenari perquè cada situació que ens trobarem és insòlita, i les reaccions, desconegudes. Aprofitem aquest espai en què els infants i joves tenen l’oportunitat -sense saber-ho- de gaudir de la igualtat a través de la diferència que els caracteritza com a persones.

 

Posem-ho en pràctica

Com ho treballem? No pensem en el teatre només com una obra que puguem escenificar al final d’un curs. Si bé és cert que és una molt bona eina educativa, les dinàmiques pensades de manera puntual i per a conflictes concrets també resulten molt efectives. Per tal de facilitar-ne la preparació, les endreçarem conceptualment en funció de les prioritats que ens puguin sorgir com a educadors, en paral·lelisme amb els elements comunicatius bàsics (no oblidem que el teatre no deixa de ser una eina comunicativa de gran potencial): 

Emissor/receptor (el “qui”). Si allò que volem resoldre és un conflicte personal, encarar les dinàmiques en aquest sentit ens pot ajudar a aprofundir en allò que vulguem observar. Poden ser de grup o individuals.

Exemple: Els fem escriure una experiència de manera anònima, els donem un personatge a l’atzar a cadascú i hauran d’escenificar-la tal i com ho faria aquell personatge. Ens servirà per conèixer experiències i observar a quins trets emocionals de cada experiència donen més importància. 

Canal/codi (el “com”). Es treballen aspectes relacionats amb la part física i cognitiva. Serveix per treballar sentiments com la vergonya, la timidesa i l’agressivitat. Es poden dividir en:

• Dinàmiques d’expressió corporal. Exemple: Els diem el nom de dos animals i han de moure’s com si s’haguessin fusionat. Ens servirà per observar aspectes com la psicomotricitat.
• Dinàmiques d’expressió oral. Exemple: Llegir un a un una mateixa frase, però amb diferents entonacions, en funció d'un sentiment assignat a l'atzar. Veurem, entre d'altres, la capacitat d'adaptació que tenen en situacions inesperades.
• Dinàmiques de memòria. Exemple: S'assignen uns cambrers i uns clients. Aquests últims hauran de fer comandes de tot tipus als cambrers, els quals ho hauran de transmetre a una hipotètica cuina. Poden demanar aliments, però també objectes, sentiments, etc. o barrejats amb diferents elements afegits ("Un elefant trist amb una mica de sucre de l'Amazones del S.XVII"). 

Context (l’“on”). No només un espai físic, sinó també un espai emocional. El context és l’excusa que tenim per introduir les diferents temàtiques que ens interessin. Reproduir situacions que vulguem recuperar (com ara una situació positiva en un grup d’infants en una excursió); traslladar-nos a records passats; parlar sobre la família i detectar indicis en aquest àmbit, així com també inventar situacions que passin a l’escola, etc. Tot plegat per tal de poder traslladar els infants i joves allà on desitgem i detectar així problemàtiques que vulguem solucionar o afrontar. 

• Dinàmica de la fotografia fixa. Es proposa un espai físic, per exemple una escola, i cada un dels joves o infants han de reproduir, amb el seu propi cos, alguna cosa relacionada amb el citat espai. S’aniran col·locant un a un fins a fer una imatge conjunta. 
• Missatge (el “què”). La part més important de totes. Està present en qualsevol dels altres elements comunicatius anteriors. Sempre hem de saber què volem treballar, què volem aconseguir i, sobretot, n’ha de ser conscient tot l’equip. El missatge, a més a més, no és només allò que volem transmetre, sinó tots els inputs que rebem per part del grup d’infants i joves.

 

Innovem

Una altra de les característiques del teatre és la llibertat. Tot està permès i en qualsevol dels seus gèneres. És per això que no hem de tenir por a innovar, barrejar conceptes, dinàmiques i coneixement. No tinguem por a incorporar el teatre en les activitats que són recurrents en la nostra dinàmica d’esplai. Quantes vegades juguem a “matar”, a “pitxi” o a “fet i amagar” per acabar de completar un temps mort que ens quedava? Aquests també poden ser espais educatius i com a educadors tenim l’obligació de preguntar-nos sempre el perquè de tot plegat, de voler anar més enllà i descobrir racons de cadascun dels nostres infants que no imaginaríem mai que poguéssim trobar. Així doncs, per què no incorporem el teatre en els jocs tradicionals? Imaginem que juguem a “matar”. Què passaria si els diguéssim que s’imaginin estar sobre terreny en guerra? Provem-ho, investiguem, explorem límits. No tinguem por!

 

A mode de conclusió...

Hem volgut donar algunes pinzellades sobre com poder treballar alguns objectius d'una manera diferent a la que estem acostumats. Es tracta, sobretot, de tenir clar que tot és possible i que no hi ha límits ni fronteres, sempre que hi hagi un cert control per part de l'equip educatiu. Qualsevol situació, joc, taller, dansa... pot ser susceptible de convertir-se en dinàmica teatral, així que tenim l'avantatge d'estar davant d'un banc de recursos infinit. Només cal que com a monitors tinguem la voluntat de donar la volta a tot plegat i estar preparats per explorar un altre mètode educatiu. Sigueu i sentiu-vos lliures, contents i orgullosos del que feu, només així la feina feta tindrà la recompensa de saber que estareu ajudant a construir un món molt més just. Vittorio Gassman, un antic reconegut actor italià, va definir el teatre com una eina que no serveix per contar les coses, sinó per canviar-les. Som-hi, doncs!

 

* Article publicat com a Manual a la revista Estris 206 (any 2015).