OPINIÓ

Núria Serra

Dinamitzadora Espai Jove Ca l'Arturo

06.03.19
El trap, el rap i el reggaeton sí que serveixen per educar en la igualtat

Temps de lectura: 3 minuts

Des de l’espai jove Ca l’Arturo de Sant Pol de Mar, gestionat per la Fundació Pere Tarrés, hem detectat que sovint els adolescents escolten cançons de moda de trap, rap i reggaeton carregades de missatges masclistes i visualitzen videoclips que contínuament representen relacions de poder i de desigualtat entre homes i dones. 

Aquests inputs es graven en el subconscient dels i les nostres joves en un moment de la vida en què busquen referents i models per estructurar la seva pròpia identitat adulta i amb les que construiran la base de futures relacions interpersonals.  

Com a educadors/es vam veure, per una banda, la necessitat de crear espais de reflexió i d’anàlisi per permetre als i les joves ser capaces d’identificar els missatges i les escenes sexistes. D’aquesta manera, aconseguim que no les interioritzin, les normalitzin ni les legitimin. I per altra banda, la necessitat de promoure l’interès de cercar alternatives feministes dins d’aquests mateixos estils musicals. La música és una bona eina d’expressió i de comunicació per treballar valors amb els i les adolescents. Per aquest motiu vam realitzar dos tallers. Per una banda, el taller de rap “El poder de la palabra” dinamitzat pels cantants de Malamara de l’Escola de Vida. I per l’altra, el taller de trap proporcionat per la Diputació de Barcelona en el marc del Dia Internacional contra la Violència de Gènere i que va ser dirigit pel grup musical barceloní de trap LAS VVITCH. 

Durant els tallers vam analitzar les lletres de les cançons i les imatges dels videoclips més de moda, vam reflexionar sobre si el reggaeton, el trap i les “batalles de galls” de rap són estils de música masclistes en sí, o si poden transmetre altres missatges.

Un bon exemple de treball va ser l’anàlisi del ball twerk. Les imatges de dos videoclips de diferents artistes ens van permetre reflexionar sobre el seu possible sexisme inherent. Per una banda, vam veure el clip d’un conegut cantant de lletres sexistes en el qual les imatges de twerk consistien en primers plans del cul de les ballarines i d’homes posant-hi diners a la roba interior. I per l’altra banda, vam visualitzar-ne un altre d’una cantant de trap feminista on les ballarines de twerk sortien de cos sencer sense ser vexades o tractades com a simples objectes de plaer.

Com a resultat dels dos tallers, els i les joves van escriure les seves pròpies lletres per crear dues cançons i un videoclip demostrant que es pot composar música d’aquests estils tot transmetent el valor del respecte, la tolerància i la igualtat. 

Els joves van prendre consciència dels missatges masclistes que contínuament reben i de la importància de detectar-los i no banalitzar-los per tal de no incorporar-los en les seves conductes. A més a més, van sentir-se molt orgullosos i orgulloses del resultat. Tant és així que en van fer difusió per les xarxes socials i ho van promocionar a través de la ràdio del seu poble. 

ETIQUETES

Gènere Joves