OPINIÓ

Eloi Villalta

President de la Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria, director tècnic del Centre La Coma de la Fundació Aspros i professor

03.06.19
El treball amb les famílies

Temps de lectura: 3 minuts

Les persones amb discapacitat són individus absolutament equiparables a qualsevol altra persona, no formen un col·lectiu diferenciat ni homogeni (Código Ético Plena Inclusión). Podem afirmar amb total seguretat que el vincle i la importància que té per a ells la família i l’entorn és exactament igual que per la resta de societat. 

Hem observat que quan un infant amb diversitat funcional es vol apuntar a l’esplai (no especialitzat), és molt habitual que la seva família dubti de si el centre estarà disposat o no a assumir-lo com a participant. 

Els centres d’esplai que tenen algun infant amb necessitats educatives especials aguditzen la creativitat en generar espais i fórmules d’encaix sovint, des de la falta d’experiència, des del poc coneixement i des de la originalitat de cada situació. El resultat és una sorpresa. A vegades va bé o molt bé i d’altres no tant. Què és doncs, el que pot ajudar a garantir una situació d’èxit? Com podríem orientar-nos en la bona pràctica? 

És en la família, com a context bàsic i xarxa social primària, en qui recau la responsabilitat decisiva del desenvolupament de cada infant (Giné, C. 1998). Per tant, serà imprescindible col·laborar amb ella si volem influir en els processos educatius dels infants. Si comprenem més bé a les famílies facilitarà aquesta col·laboració. 

El naixement d’un infant amb diversitat funcional, esdevé un factor d’estrès en les etapes d’una família (Drotav i col·laboradors, 1975). Segons indica Climent Giné, no significa necessàriament que existeixi causa-efecte directa, però sí factors que poden facilitar l’aparició de determinats comportaments i estils educatius. Entendre com es modifica aquesta evolució, facilitarà que puguem influir en els processos educatius que es produeixen en l’infant. 

Què hem de tenir en compte com a equip de monitors alhora de treballar amb les famílies i l’entorn en casos d’infants amb diversitats funcionals? 

• Que els infants amb diversitat funcional manifesten patrons evolutius i de conducta de caire atípic i irregular.
• Que hi ha més dificultats en la detecció o la interpretació de les senyals comunicatives dels infants.
• Que les famílies realitzen un esforç molt gran d’adaptació a la situació.
• Que existeix un impacte i aquest es reflecteix en les característiques i els recursos familiars, en l’organització i el funcionament quotidià.
• Que la participació activa de la família en l’activitat afavorirà el desenvolupament dels infants. 

Com ens hi hem de relacionar?

• No situar-nos per sobre, com si fóssim experts.
• Reconèixer que cada família i cada situació són diferents.
• Ser respectuosos acceptant el que viu cada família, especialment les dificultats. No hem de banalitzar o exagerar.
• Posar en valor els esforços que fa la família.
• Confiar en el que la família és capaç de fer, en les seves competències.
• Crear una relació d’empatia. D’altra manera no serem capaços de col·laborar.
• Fixar-nos objectius realistes, honestos i progressius. D’aquesta manera no generarem expectatives desmesurades entre nosaltres, amb la família o amb l’infant.
• Comunicar-nos molt amb la família i fer-la partícip, com aliada i facilitadora del procés de creixement de l’infant.

ETIQUETES

Famílies