- 27 abril 2024
OPINIÓ
Doctor en Pedagogia i professor a la Universitat de Girona
07.01.19
El trencament durant la guerra i la prohibició de les colònies que s’havien fet
Temps de lectura: 2 minuts
Durant la Guerra Civil i a mesura que el conflicte bèl·lic es fa evident les colònies escolars i les colònies de vacances deixen de fer-se. Apareixeran un altre tipus de colònies amb una finalitat ben diferent, les colònies per a refugiats (Casademont, 2014). Amb l’arribada de la dictadura s’inicia la depuració de mestres, la supressió de l’obra escolar republicana i la repressió de les diferents iniciatives de treball amb infants i joves que havien existit. Les colònies escolars no s’escapen d’aquesta persecució i es prohibeix explícitament als ajuntaments i diputacions la seva organització, tot reservant la iniciativa per al Frente de Juventudes.
Tota la joventut espanyola quedava enquadrada entre els 7 i 21 anys dins el Frente de Juventudes de la FET i les JONS, el moviment del règim falangista, a partir del qual es formava en els valors del règim establert (Sáez, 1988). Entre el 1939 i el 1960 la delegació de Barcelona envia 23.879 nois i joves a campaments d’aquest moviment. Una xifra poc significativa, si tenim en compte que es tracta de 20 anys. No hi ha, doncs, ni acollida ni adhesió popular a les activitats i propostes d’aquest moviment.
Malgrat aquesta prohibició explícita, l’església organitza algunes colònies a partir del 1940 aprofitant el marge de la legalitat existent. Aquest serà el cas de les colònies de les Escoles Pies. Tenen lloc el 1940 i es porten a terme al col·legi d’Olot i al col·legi de Sant Antoni de Barcelona. L’any següent també se’n fan, però deixen de tenir continuïtat a causa de la legalitat vigent. En el Bisbat de Girona, el 1941, la Unió Diocesana de les Joves d’Acció Catòlica també va organitzar colònies per a les noies de la secció professional d’obreres a Vil·la Betània, Arenys de Mar.
ETIQUETES
Educació en el lleure Colònies
Editat per:
En conveni amb:
Amb la col·laboració de:
