OPINIÓ

Raül Avellaneda

Coordinador Xarxa Centres Socioeducatius Fundació Pere Tarrés

06.09.18
Elogi de la perseverança

Temps de lectura: 2 minuts

Perseverar vol dir persistir en una manera d'ésser o d’obrar. Quan es treballa amb adolescents o joves, la presència i el testimoni continuats són elements que s'afegeixen als propis de l'activitat setmanal. 

Els adolescents i joves no estan sempre disposats a escoltar. Apareix una asincronia entre transmissor i receptor. Aquesta asincronia és pròpia de persones que han crescut, han madurat i són lliures a l'hora d'actuar. A més, es consideren autosuficients i, per tant, no necessiten de ningú. L'educador ja no és un referent absolut sinó que muta, d'alguna manera, en un guia o, més aviat, un acompanyant (el que en llenguatge modern s'expressa com a coach). 

Aquest acompanyament beu de diverses fonts. Una d'elles és la perseverança. Cal perseverar en estar al costat d'una persona que controla el seu ritme de creixement. Cal perseverar en l'oferta de compartir pensaments sobre diversos camins a emprendre. Cal perseverar quan sembla que el jove s'allunya del que nosaltres creiem que és millor. Perquè cal perseverar però sempre respectant la llibertat de la persona. Cal estar disponibles malgrat tot. 

Un dia, en una xerrada de la Viqui Molins, vaig aprendre molt sobre aquest valor. Ella ens explicava que coneixien una dona que necessitava la seva ajuda. Anaven cada dia a la seva porta i des de fora la cridaven i li explicaven què havien anat a fer allà. No va ser fins al cap d'un any que la dona els va obrir la porta. Ella no havia sentit la necessitat o simplement no estava preparada per rebre ajuda. La Viqui Molins va perseverar en la presència i la disponibilitat. 

Quan vaig sentir aquesta història vaig adonar-me que això calia incorporar-ho a la meva tasca amb els joves. Fins llavors em sentia neguitós quan no responien o no participaven de segons quines activitats. Cada persona té el seu camí i moltes vegades pensem que sols ho podem tot. Des de llavors ofereixo les opcions d'acompanyament i espero. Potser no ho necessiten mai o potser només els cal temps per parar, respirar i decidir demanar un nou punt de vista o participar d'aquella activitat que "fa pal" però que els farà créixer.

Ser-hi sempre, perseverar sense desesperar.

ETIQUETES

Adolescència Joves