OPINIÓ

Laia Ruich

Responsable de Comunicació d'UNICEF Comitè Catalunya

10.09.19
Els infants i l'era digital

Temps de lectura: 2 minuts

Totes i tots – adults i infants – vivim en una era digital. És més. És una era digital que ha vingut per quedar-se canviant i transformant el món i que genera un allau de comentaris sobre les seves virtuts i les seves amenaces. Opinions polaritzades que encara s’allunyen més si el que s’analitza és la relació entre les TIC i els infants. 

Les dades són il·lustratives: un de cada tres usuaris d’internet del món és una nena o un nen, és doncs inapel·lable que les TIC conviuen amb la infància, ens agradi o no. La xifra, extreta de l’últim Estat Mundial de la Infància: Infants en un món digital ­–l’informe insígnia d’UNICEF-, és només el punt de partida d’una realitat ben variada: per als infants que fugen de la guerra, o pateixen situacions d’emergència, les TIC els ofereixen oportunitats impensables fa uns anys, donant-los l’oportunitat de contactar amb les famílies que han hagut de deixar enrere. Els nens i nenes que viuen en zones remotes, els nous programes educatius basats en les TIC permeten que puguin accedir a una educació formal, convertint les TIC en una força transformadora per a l’aprenentatge.  

Alhora, continua havent-hi infants que no tenen accés a les tecnologies o el que tenen està limitat o no és de qualitat, i això fa engrossir la bretxa digital, l’espai que separa els infants connectats i els desconnectats. Aquesta desigualtat no succeeix només en els països de renda baixa, sinó també en països rics com el nostre on tot i els alts nivells de connectivitat –que supera el 90% en els adolescents-, aquesta pot ser molt desigual i està condicionada pels ingressos familiars. Els riscos que generen les TIC fan aflorar conceptes fins ara poc coneguts com les anomenades addiccions de comportament que fan referència, entre d’altres, a la dependència a les tecnologies o les xarxes les xarxes socials i que per primer cop les ha recollit l’Ajuntament de Barcelona en el seu pla d’acció de drogues. 

El debat sobre les oportunitats, les amenaces i els reptes està, doncs, servit. Ara bé, cal preguntar-se: qui construeix el relat? Diríem que som els adults –nascuts molt abans de la revolució digital- els que a través de l’aproximació i vivència creem un discurs adultocèntric sense tenir gaire en compte l’aproximació i la vivència que en tenen els infants i joves. 

Cal, doncs, posar-los al centre per saber i entendre com ells i elles usen les TIC i hi conviuen. Serà donant-los veu, i tenint-los en compte – tal i com diu la Convenció sobre els Drets de l’Infant- que aconseguirem maximitzar els beneficis i afinar els riscos d’aquest món digital per a tots i cadascun dels infants.

ETIQUETES

Infància