OPINIÓ

Psicòloga i Educadora Social

08.04.19
Els trastorns alimentaris

Temps de lectura: 3 minuts

Què són?

Són trastorns mentals que es caracteritzen per una relació patològica amb el menjar. Estan provocats per la interacció de diferents causes biològiques, psicològiques, familiars i socioculturals.

Quins són?

Els més habituals són l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el sobrepès i l’obesitat. Dels quatre, els més nombrosos i que més fàcilment podrem trobar al nostre entorn són el sobrepès i l’obesitat. Segurament, si ara mateix penséssiu en els diferents grups que hi ha al vostre centre, a tots ells hi trobaríeu algun cas. No en va, segons un estudi realitzat al 2012, la prevalença de l’obesitat en infants de 3 a 12 anys a l’estat espanyol es troba entre les més altes d’Europa, arribant al 21,2% en el cas del sobrepès (21 nens de cada 100) i a un 7,1% (7 nens de cada 100) en el cas de l’obesitat. Si parlem de l’anorèxia, la prevalença a nivell mundial és d’entre un 0,5-1% i, en el cas de la bulímia, és d’entre un 1-10%, però aquests dos darrers trastorns acostumen a aparèixer més tard.

L’anorèxia

Quan parlem de l’anorèxia, estem parlant d’un trastorn bàsicament femení, on la persona que el pateix no menja (o ho fa massa poc), s’aprima molt i s’entossudeix en mantenir el seu pes molt per sota dels límits que li tocarien per alçada i edat, a més d’estar obsessionada pel seu aspecte físic. És relativament fàcil de detectar, davant d’una pèrdua important de pes en relatiu poc temps, sense cap altre factor que la justifiqui. Pot arribar a ser mortal si no se l’atura a temps.

La bulímia

Quan ens referim a la bulímia, estem parlant d’un trastorn també bàsicament femení, on la persona que el pateix s’afarta de menjar d’amagat dels altres, i després realitza conductes per compensar aquestes atracades, bé provocant-se el vòmit, bé prenent laxants o fent exercici desmesuradament. Igual que passa amb les persones que pateixen anorèxia, les persones que pateixen bulímia, també estan molt preocupades pel seu aspecte físic i pel control del seu pes. Aquest trastorn és més difícil de detectar perquè, aparentment, a la persona no se la veu tan demacrada i pot passar més desapercebut. És un trastorn molt greu que pot provocar complicacions físiques molt importants.

Sobrepès i obesitat

El sobrepès i l’obesitat impliquen una acumulació excessiva de greix al cos. Per saber si se’n pateix un o l’altra, es calcula l’índex de massa corporal (IMC) que relaciona l’alçada i el pes. I com es calcula? Doncs de la següent manera: Es divideix el pes, en Kg, entre l’alçada, en metres, al quadrat. Quan l’IMC està entre 18,5 i 25 es considera que es té un pes normal. Les persones que tenen sobrepès, tenen un IMC entre 25 i 30 i, les que el tenen per sobre de 30, són persones que pateixen obesitat. Aquests valors estan pensats per a persones majors de 18 anys. Si s’aplica a persones més joves, cal consultar taules específiques adaptades a les variacions corporals que es produeixen durant el creixement. Tot i que socialment no se’ls hi dóna massa importància més enllà de la part estètica, el sobrepès i l’obesitat són trastorns molt greus que tenen moltes malalties físiques associades.

Les causes

Però quines són les causes d’aquests trastorns? Què els provoca? La veritat és que no és senzill respondre. Tots ells tenen una predisposició genètica i tots són trastorns multifactorials, el que vol dir que hi intervenen diferents aspectes. Intentarem donar-ne una visió general dels mateixos.

Centrem-nos, per un moment, en el sobrepès i l’obesitat. El fet que, actualment, hagin de treballar fora de casa els dos membres de la parella per poder fer front a les despeses, ha provocat que hagin canviat els hàbits alimentaris de la majoria de persones, infants i adolescents inclosos. La manca de temps (o ganes) per dedicar-se a la cuina, fa que moltes famílies abusin dels plats precuinats, congelats, rebosteria industrial, del menjar ràpid, etc. i que incloguin poca fruita i verdura fresques a la seva dieta. Cal tenir en compte també, en el cas dels nens i adolescents, l’abús de begudes amb gas i llaminadures, totes elles carregades de sucre. Això comporta una sobreingesta de greixos i calories innecessaris. Si a això li afegim l’estil de vida sedentari (anar a tot arreu en cotxe, pujar i baixar en ascensor, activitats extraescolars que no impliquen activitat física, etc.) tenim la fórmula perfecta: ingesta de més calories i greixos dels que el nostre cos necessita, i poca activitat física per cremar-los. Si aquests hàbits es mantenen durant molt de temps, tenim el sobrepès i/o obesitat assegurats.

Un sobrepès o obesitat quan s’és petit pot ajudar a que, en el cas de les nenes, la pubertat comenci abans, amb tot el que això comporta. Pot afavorir que, quan l’infant arribi a l’adolescència, vulgui perdre pes perquè no se sent a gust amb el seu cos. Si aquesta pèrdua de pes la fa amb seguiment mèdic, segurament tot anirà bé, perdrà el pes que li sobra i recuperarà el seu nivell d’autoestima. Si no ho fa amb prescripció mèdica, pot passar que se li’n vagi de les mans i, si es donen també altres factors, pugui acabar desenvolupant un trastorn anorèxic o bulímic. Quins altres factors?

Actualment vivim a una societat que ens transmet els valors de la immediatesa, el del triomf, el de la perfecció, la joventut eterna i el plaer constant. Aquesta societat prima en excés la bellesa i la imatge. El culte a estar prim, tan freqüent entre les adolescents i les dones joves del nostre entorn, és esperonat obertament pels mitjans de comunicació i la publicitat que associen l’estar prim amb l’èxit i la felicitat i aquest és el model de bellesa que ens venen. Models, sovint, retocats per Photoshop o a cops de bisturí i, per tant, irreals.

Ho trobem també a les noves tecnologies, amb internet al capdavant, que facilita l’accés a moltíssima informació i que, en el cas dels nens i adolescents, poques vegades està supervisada per un adult. Allà poden trobar, fàcilment, pàgines web dedicades a potenciar trastorns alimentaris i que ensenyen fórmules per perdre pes o a entrar en competició amb altres persones a veure qui perd més pes en menys temps. Les noves tecnologies faciliten també estar connectats constantment amb el grup d’iguals, intercanviar-se imatges, articles, etc., el que encara referma més la potència dels models de bellesa publicitaris.

Per una altra banda, tenim el món de la moda i les peces de roba de talla diminuta que es venen a les botigues de les grans cadenes.

A més de l’allunyament de la dieta mediterrània i del canvi en els hàbits alimentaris comentat abans, també pot passar que aquestes noies hagin vist com les seves mares, des de sempre, han estat preocupades per la seva figura i, sovint, hagin menjat diferent a la resta de la família “perquè estaven fent dieta per aprimar-se”.

Si, a més, les adolescents han de fer front a canvis importants a la seva vida, com un canvi d’escola, l’inici de la universitat i tenen el nivell d’autoestima baix i la sensació de que no poden amb tot, és fàcil que intentin controlar algun aspecte de la seva vida i aquest pot ser l’alimentació. Si baixen de pes i els de fora s’ho reforcen positivament i donen importància al canvi en el seu aspecte físic pot ser que, sense saber-ho, estiguin adobant un trastorn alimentari. Com veieu, doncs, hi ha molts factors que intervenen o poden intervenir en el desenvolupament d’un trastorn alimentari.

Vivim en una societat plena de contradiccions i no sempre és fàcil sortir-se’n. Sovint, ens venen impossibles i, si no tenim esperit crític i no posem molt de sentit comú i molta coherència, és fàcil caure en el parany. I més si són joves i tenen la sensació de que no encaixen amb el model que la societat ens està venent com a normal. D’aquí que el paper dels educadors en general i dels educadors en el lleure en particular esdevingui clau en la prevenció i l’acompanyament dels joves susceptibles de patir aquests trastorns.