OPINIÓ

Sergi Asensio

Director de l’Associació Juvenil Esquitx

15.01.21
Les entitats de lleure i el context d’austeritat

Temps de lectura: 6 minuts

Quan treballem pensant en les persones, en els infants, som capaços de generar propostes que aporten valor a la societat. El problema és quan deixem de pensar en les seves necessitats i ens centrem en els nostres problemes i interessos. Gran part dels fracassos que ens estem trobant en la societat és perquè hem governat sense pensar en les persones, sense pensar en les coses essencials de la vida que permeten viure en la felicitat. 

Quan ens preguntem què puc fer jo per servir els altres, generem una actitud positiva, som capaços d’imaginar escenaris nous, oberts a la creativitat i la innovació. Quan pensem en els altres i ens posem al servei de l’altre tenim l’oportunitat de no allunyar-nos de la realitat i abandonar la por a actuar. 

Si mirem enrere, en aquest país, hi va haver una època fosca, on malgrat tot, hi va haver gent valenta amb iniciatives molt transformadores. Les primeres iniciatives d’esplais van fer-ho desafiant un règim totalitari, amb valentia es van posar al servei dels infants, esquivant les dificultats que feien impossible la participació. Sabien que calia un model educatiu diferent, calia que el català tingués més que mai un ús social i que calia transmetre als infants uns valors diferents als que en aquell moment es donaven. 

Les aliances i l’enginy van permetre construir un nou paradigma a Catalunya, on va sorgir un projecte col·lectiu anomenat esplai. En aquesta mirada al passat del lleure, vull començar a parlar del lleure en el nostre present, sabent que el context és diferent, però que la funció social de les entitats de lleure és igualment essencial per a la nostra societat. No és moment d’acceptar la realitat, de salvar els mobles com podem. El context ens demana que liderem un canvi social, que pensem en els infants del nostre país, que segons diuen són cada dia més pobres. I que fem protagonistes uns joves millor capacitats que mai, malgrat les dades desorbitades de desocupació. 

Cal que abandonem l’estat del confort per comprometre’ns. La gent que viu al nostre país necessita més que mai l’esforç de cohesionar la ciutadania, de no caure en la segregació, de no permetre que els drets socials es perdin. Tenim el deure de construir una societat millor. No podem mirar cap a un altra banda, els infants més vulnerables que viuen prop nostre es mereixen les mateixes oportunitats i l’esplai ha de ser el pont de cohesió, l’escola de valors que ensenya amb coherència. Donant vivències que fan créixer i que reporten una societat més solidaria. 

L’esplai fa un servei als infants i cal posar en valor aquesta tasca transformadora, sense renunciar a fer coses dignes i increïbles. Nosaltres i vosaltres tenim l’oportunitat d’abandonar la penombra i encendre un llumí que porti llum en aquest món espatllat i fosc. Tenim un ADN dotat per l’adversitat, comptem amb un col·lectiu juvenil admirable, millor format, compromès de manera solidaria, per tant tenim els bons ingredients perquè el lleure educatiu sigui més que mai útil per la societat.

 

Igualtat d’oportunitats

Cal equitat, perquè qualsevol infant tingui les mateixes oportunitats indiferentment de la realitat que li ha tocat viure. Tenim el deure de garantir el seu dret a poder gaudir d’aquell dissabte, d’aquell cap de setmana de convivències, com d’unes colònies d’estiu o un casal. 

Perquè en el moment que això només forma part d’aquelles famílies que ho poden pagar, ens oblidem d’aquells infants els seus pares i mares dels quals han de prioritzar el pagament de la factura de l’aigua i fer equilibris perquè la seva filla pugui tenir els llibres de l’escola. Cal suport per a aquestes famílies i és on el lleure educatiu pren una rellevància molt important, per desatansar aquelles tensions generades per aquest context de vulnerabilitat. 

Cal exigir als responsables polítics compromís amb les entitats de lleure. Posar en valor el que fem. Cal diàleg franc, però també ser capaços de fer propostes, perquè en molts casos aquests esperen de nosaltres la capacitat d’aportar solucions i això ens pot permetre arribar a acords. De vegades tan sols cal optimitzar allò que ja tenim, aquella instal·lació de l’ajuntament que segurament no suposa cap cost i que podem arribar a acordar-ne el seu ús. 

Però això també implica un coneixement de les polítiques del nostre territori, per analitzar i fer una incidència eficient i amb bons resultats per als infants i joves del territori. Implica anar més enllà del nostre centre i pensar en clau global, aquesta serà la manera que ens permetrà treballar en xarxa i tenir el reconeixement dels altres. 

Cal proposar polítiques que garanteixin la participació dels infants més vulnerables, donar suport a les famílies que viuen en la seva pròpia pell la destrucció dels llocs de treball. 

No podem oblidar, tampoc, que cal cercar ponts amb el món privat, el comerç, les empreses i també els bancs, cal explicar què fem i cercar vies de col·laboració basades en la responsabilitat social i col·laborar per tal que totes les parts contribueixen a aportar quelcom a la comunitat; crec que és important cercar relacions amb aquells que entenen que l’economia també està al servei de les persones i que tenen interès en col·laborar amb les bones causes, i tenim el deure de descartar aquelles altres que creiem que vulneren els drets de les persones i que cerquem aquells proveïdors respectuosos amb la natura i les persones. 

Tenim molta feina; la diversitat cultural, la diversitat funcional, la desestructuració social... somiem en construir una societat més inclusiva. L’esplai ha de ser aquest mirall. Totes i tots podem fer una sola ciutadania, de ple dret; en els nostres valors tenim la clau per transmetre un model social de convivència, divers, plural i de dignitat. Som nosaltres que tenim el deure de respectar els drets socials. 

Hi ha qui parla de retallades, jo prefereixo parlar de vulneració dels drets humans i de drets dels infants. Però això són imposicions polítiques preses des de dalt i esperem que algun dia s’adonin que cal començar a replantejar aquestes polítiques d’austeritat que l’únic que fan es destruir drets i ocupació. 

A nosaltres, no ens queda un altre remei que ajustar els nostres pressupostos, ho hem de fer. No ens queda una altra opció. Les entitats de lleure amb entorns favorables han de prendre consciència de la situació actual i s’han d’esforçar per arribar a aquells contextos vulnerables que succeeixen a prop seu; això passa per oferir-nos a entitats i serveis que treballen estretament amb la pobresa. També hauran de ser solidàries amb aquelles entitats que estan en contextos més vulnerables, perquè ens toca ser un col·lectiu responsable i donar exemple d’un escenari d’igualtat d’oportunitats. 

Caldrà reflexionar com repartim els recursos que dóna l’administració pública a les entitats de lleure i com fem possible que cap infant es quedi sense poder participar de les activitat de lleure de curs i d’estiu. Com ens impliquem tots en fer que el lleure educatiu sigui accessible per a tothom. La iniciativa social s’ha de convertir en un motor de transformació social, que ens ha d’esperançar. 

Per últim vull fer referència a les entitats que a més de fer lleure fan acció social diària. Aquestes entitats avui estan passant moltes dificultats, però cada dia lluiten per defensar els drets dels infants. Moltes d’elles sorgeixen de l’esplai més tradicional i són el conjunt de persones implicades amb aquell entorn que són capaces de fer projectes amb un impacte social impressionant. Entitats que estan incidint en la reducció de la pobresa i l’exclusió. 

I em fixo en aquestes entitats perquè són un exemple de voluntat, adquireixen un compromís amb el seu barri, i actuen, es mouen i són capaces de donar resposta a una problemàtica social; un col·lectiu molt jove que cada dia fa coses extraordinàries, amb molts pocs recursos i que no posa excuses per lluitar contra l’exclusió. 

Ara més que mai, cal que el lleure educatiu sigui dinàmic, s’adapti a la realitat d’aquest país i que continuem sent un moviment de transformació social.

ETIQUETES

Esplai Educació en el lleure Infància vulnerable