OPINIÓ

Oriol Sala

Docent de la Fundació Pere Tarrés

27.08.20
Equip, tenim un conflicte

Temps de lectura: 3 minuts

Fa uns anys un equip de monitores em va demanar una mediació. En arribar a la seva seu, ja es podia respirar la tensió: grups separats, mirades esquives, silencis... un bon mostrari de comunicació no verbal que identificava el conflicte. Un cop iniciada la reunió, i després d’algunes preguntes i alguns silencis, vaig separar-les en petits grups aleatoris per respondre a noves preguntes sobre la seva dinàmica grupal. Després d’unes quantes hores, elles mateixes van poder identificar, no sense dificultats, que l’arrel del problema era el conflicte entre dues persones. La resta s’havia posicionat a favor d’una o altra o havia mirat de mantenir-se neutral.   

Aquest equip es trobava dalt de tot de l’escalada del conflicte, on és més difícil de gestionar, perquè com més ha escalat un conflicte, més ho ha fet també en l’aspecte emocional. L’enuig, la ràbia o la frustració són emocions que dificulten l’empatia, l’escolta activa i la capacitat i voluntat de ser assertiu, components essencials de la comunicació i, per tant, de la gestió del conflicte. Aprendre a identificar-lo en les seves etapes inicials i gestionar-lo a temps és possible si ens hi esforcem. Vegem-ho.   

Es tracta de fixar-nos en la salut de l’equip. Sabem que la salut no és només l’absència de malaltia, sinó que cal fomentar uns hàbits saludables de prevenció. Pel que fa als conflictes això significa establir espais i mecanismes de comunicació (també emocional), millorar l’empatia i l’assertivitat, conèixer la dinàmica del conflicte i la seva evolució, i sobretot, partir de les necessitats reals i no de les demandes o posicions. En resum, cal un enfocament proactiu que ens permeti identificar i prevenir el conflicte abans que escali.   

La detecció passa, doncs, per establir mecanismes d’anàlisi de la situació de cada membre, de les relacions dins de l’equip i del seu funcionament. Així, es poden crear comissions orientades a aquesta tasca i dedicar una part de les reunions a exposar i a analitzar aquests aspectes a través de dinàmiques grupals facilitadores. Una monitora em comentava que utilitzaven la següent: cadascú escriu en un paper un malestar relacionat amb la dinàmica del grup i en fa una boleta. Aleshores, juguen a fer guerra de boletes tirant-se-les entre elles. Aquest fet aporta un component lúdic de distensió, bona eina! Cada membre del grup ha de quedar-se una boleta, obrir-la i llegir-la per comentar-la entre totes. En aquesta dinàmica els malestars són expressats anònimament i des d’una altra persona, altres dinàmiques permeten que cadascú exposi els seus. Cal decidir quin model és el més adient.    

En el món del lleure fem servir moltes dinàmiques per activar la comunicació, afavorir l’empatia, l’assertivitat, la necessitat de cedir, etcètera. Necessitem la valentia d’aplicar-nos-les nosaltres mateixos, o potser pensem que el que serveix per als nostres joves no serveix per a nosaltres? No hauríem de ser capaços de gestionar els nostres conflictes d’una manera constructiva que servís d’exemple per gestionar els seus? Sabem que sí. Fer-se aquestes preguntes és apel·lar a un objectiu comú irrefutable amb el qual totes i tots hem d’estar d’acord, tot i estar en conflicte per altres temes. Aquest pot ser un bon punt de partida per començar a gestionar el conflicte en el nostre equip, un mínim interès comú (MIC) que pot iniciar i acompanyar-nos en tot el procés de gestió del conflicte: el nostre referent com a mitjà educatiu en l’educació dels infants.  

* Article publicat a la revista Estris 227 (juny del 2019).

ETIQUETES

Monitors