OPINIÓ

Said Belal

Exmonitor del CIM, Associació Juvenil

17.12.19
És casa meva

Temps de lectura: 2 minuts

Vaig decidir marxar de casa per la guerra. Fèiem exàmens a la universitat mentre queien bombes a 2 quilòmetres! Era molt difícil viure així, per això vaig deixar Síria. 

El viatge va ser molt dur, i llarg. Vaig trigar 4 anys a arribar a Barcelona. Després de creuar la frontera de Turquia de forma il·legal vaig viure a Istanbul durant tres anys. Després d’aquest temps vaig voler continuar el viatge fins a Europa, pensant sobretot en reprendre la universitat i cercar una vida millor. 

Vaig mudar-me a Grècia, passant per Lesbos. Allà vam aconseguir tiquets per anar a Atenes i quan vam arribar ens van dir: “Les fronteres han tancat i no hi ha manera de sortir!”. Vam anar cap al nord, ja que allà hi havia un camp de refugiats. Des d’allà preguntàvem si podríem creuar, si era legal... De fet vam creuar il·legalment una vegada, però no va sortir bé. 

Després d’un any i mig al camp ens van inscriure a un programa de sol·licitants d’asil i ens van enviar a Espanya. Sort que a Barcelona hi tenia molts amics i coneguts. 

El programa Hospitalaris de Migrastudium va fer que una família catalana m’acollís a casa seva. No em cansaré de repetir-ho i d’agrair-ho. A Barcelona no he estat mai sol gràcies a ells. M’he sentit un més, són la meva família i és casa meva. He perdut la meva família de Síria però n’he guanyat una a Barcelona. L’Albert, un dels meus “germans” d’aquí, em va proposar venir a l’esplai on feia de monitor i així vaig començar! Els infants i els monitors van ser molt amables amb mi, n’estic molt agraït. 

Els infants em feien un munt de preguntes! Em deien: “però per què estàs aquí?” Recordo especialment les colònies d’estiu; el dia que vam anar a la cascada de La Foradada vaig estar caminant amb ells durant gairebé dues hores, intentant comunicar-nos com podíem, barrejant idiomes. Va ser difícil però meravellós poder escoltar-nos els uns als altres. Valoro molt sentir-me tan acollit a l’esplai i poder formar part de l’equip de monitors i monitores del CIM.

 

* Article publicat a la revista Estris 225 (gener del 2019).

ETIQUETES

Drets humans