OPINIÓ

Lluís Maestre

Psicòleg

27.02.21
Les socioaddiccions: quan la dependència a un grup o a Internet esdevé un problema

Temps de lectura: 2 minuts

Les socioaddiccions són trastorns de dependència associats a activitats diferents del consum de substàncies químiques i que no són perjudicials d’entrada. Algunes són socialment positives, com el treball, l’esport o pertànyer a un grup, i d’altres, promocionades en els mitjans, com el joc o les compres. 

Esdevenen addictives quan malgrat els efectes negatius superen clarament els positius, la persona no pot deixar de realitzar aquesta conducta, és a dir, que en perd el control. 

Entre les sociaddiccions vinculades a les relacions personals, podem distingir entre les dependències grupals, de sectes, grups culturals, polítics, i les dependències interpersonals, com la dependència emocional de la parella. Inicialment, l’objecte de dependència proporciona seguretat i benestar, però progressivament va anul·lant la persona addicta, fins a perjudicarla a nivell psicològic, social, i sovint, econòmic. 

L’addicció al joc, joc patològic o ludopatia, és la necessitat irrefrenable d’apostar diners, bé sigui en bingos, casinos, escurabutxaques o loteries, presencials o per Internet. Sovint, la persona guanya alguna vegada, abans d’esdevenir addicte, i desenvolupa una falsa sensació de control que l’empeny a seguir apostant, doncs sent que està a punt de guanyar. 

Internet, mòbils i videojocs permeten gaudir d’una estimulació visual, auditiva i cognitiva molt potent que atreu persones que necessiten emocions constants, persones sedentàries i també aquelles insegures o introvertides que eviten, a través de xats o similars, els riscos de la vida social. 

L’addicció al treball o labordependència, sol afectar persones amb dificultats en les relacions afectives, que centren tota la seva energia en el treball, àmbit que millor dominen, donat que això els permet crearse la fantasia que controlen la seva vida. 

En relació a l’ús de serveis o objectes, cal destacar la dependència al mòbil, a la televisió (per exemple, sèries) i a les compres compulsives (oniomania). 

Pel que fa al sexe, les relacions sexuals compulsives, inclosos els serveis de prostitució i l’ús de la pornografia, també poden esdevenir addictives. 

La vigorèxia o obsessió per aconseguir un cos perfecte, musculós i sense ni un gram de greix, obliga la persona a dedicar moltes hores a l’exercici físic, fins a anular qualsevol altre interès o objectiu, sentint-se profundament deprimida o angoixada quan percep la més mínima imperfecció. 

Pel que fa als factors de risc de desenvolupar una addicció, a més de l’accés a la conducta o situació i la pressió social, cal destacar el malestar psicològic, la manca de relacions afectives satisfactòries, el poder addictiu de la pròpia situació i la vulnerabilitat o predisposició de l’individu. Des de la pràctica clínica, en general, les addiccions funcionen com a anestèsia davant de sentiments dolorosos que la persona no pot tolerar (insatisfacció vital, pèrdues doloroses, experiències traumàtiques no superades), amb l’agreujant que, a més de no resoldre el problema, adquireix un nou problema greu: l’addicció. Per tant, per a superar una socioaddicció, també cal millorar en totes aquelles dificultats que van permetre que arribés a dominar la vida de l’addicte.