Formador en educació emocional i President de l'Associació SEER
06.05.19
Etiquetes
Temps de lectura: 3 minuts
“Clar, es que li fan assetjament perquè pobret és una mica tímid, perquè està grassa, és que és diferent, com és tan amanerat, però clar és que fa o diu cada cosa....”
Aquestes frases les hem sentides de responsables de grups on es produïa un assetjament. Atents! Per què segons la nostra forma de parlar i identificar el problema, així actuarem.
De totes formes, treballarem perquè aquest no vulgui buscar cap motiu i trenqui les creences que ara el porten a comportaments inadequats. I potenciarem que identifiqui el benestar en altres accions que el beneficiïn a ell i al seu entorn.
Trencar etiquetes també ens ajuda en la intervenció. La no identificació amb els rols que han agafat o els hi ha donat la situació a infants i joves fa que podem separar el comportament o els fets, de la persona.
Deixar de ser “l’agressor”, deixar de ser “la víctima”, i deixar de ser “un espectador”.
De la mateixa manera, cal no caure en l’estigmatització cap a l’agressor/a, i entendre que també té necessitats i potencialitats més enllà del seu comportament actual.