OPINIÓ

Maria Elias

Pedagoga i formadora de cursos de lleure i gestió cultural a la Fundació Pere Tarrés

23.04.21
Què fem amb els contes clàssics? I un petit homenatge a la Caputxeta Vermella

Temps de lectura: 9 minuts

En el món de la literatura infanti i juvenil hi ha un debat que segueix ben present i que, a més, sembla que avui dia encara no ha arribat a una conclusió més o menys definitiva. Es tracta d'un debat relacionat amb els contes clàssics i la seva vigència en l'actualitat. 

Parlem de la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, la Sireneta o l'Aneguet lleig, entre molts altres títols, que han arribat gairebé intactes als nostres dies. Però, abans d'entrar en la dicotomia de contes clàssics SÍ o NO, potser valdria la pena fer una petita reflexió sobre l'origen i evolució d'aquests.

Els que anomenem contes clàssics o populars tenen un origen incert, tot i que sembla clar que provenen d'una tradició oral i que s'anaven explicant de generació en generació i de poble en poble. És interessant conèixer que aquests contes, en molts casos, no anaven dirigits a un públic infantil, sinó que el seu objectiu era més aviat moralitzador i exemplificador de bones conductes per a persones adultes. És per això que sovint, i de manera fins i tot cruel i exagerada, els personatges que optaven per una vida immoral (segons els paràmetres de l'època) acabaven patint unes conseqüències devastadores. Així, la desobedient Caputxeta acabava devorada pel llop, el vanitós de l'emperador acabava ridiculitzat davant de tot el poble, a la Rateta Presumida se la cruspeix el gat i dels tres porquets, l'únic que aconsegueix deslliurar-se del llop és el que treballa de valent i no mandreja, per no entrar en tot el que li passa al mentider d'en Pinotxo...

Les històries que expliquen aquests contes cal entendre-les en el context històric i social del moment en el qual van ser creats o recollits, amb uns valors molt determinats i un claríssim biaix de gènere que fa que els personatges masculins tinguin rols de salvadors, valents, forts i treballadors i els personatges femenins es divideixin entre dolentíssimes madrastres, noies presumides i desobedients o -en l'altre extrem- noietes delicades i dèbils que necessiten ser rescatades. Afortunadament, en el moment actual, som més conscients de com abordar tots aquests continguts i adults i infants ja som capaços de tenir una mirada crítica cap a aquest aspecte.  

Així doncs, la forma com ens relacionem amb la literatura infantil clàssica i com fem de mediadors entre els contes i els infants es pot enfocar de diferents maneres. En els darrers temps, s'han donat casos de centres escolars que han retirat directament els exemplars de contes clàssics de les seves biblioteques. S'han censurat especialment aquells que tenien un rerefons masclista, racista o poc respectuós cap a les persones amb capacitats diverses, justificant aquesta mesura adduint que es donava un missatge inadequat als infants. Com si els infants no tinguessin criteri i no fossin capaços de distingir què és el que està bé del que no ho està. Podríem fer-nos la pregunta de: a qui correspon determinar si un conte és correcte o no? Qui està en possessió de la veritat o la moral adequada?

Hi ha altres veus, afortunadament més majoritàries, que miren de reivindicar altres virtuts dels contes clàssics com ara l'enorme fantasia que presenten, les trames argumentals perfectament narrades, el ritme, l'originalitat i l'eterna lluita entre el bé i el mal. La lliçó moral del fet que qui fa el bé n'obté recompenses i qui actua amb maldat sempre acaba malament. De debò que no permetrem que els infants s'acostin al suspens que transmet la Caputxeta Vermella? O els valors de l'esforç i l'astúcia dels Tres Porquets o de les Set Cabretes?

Aleshores, tal com diu el títol de l'article... Què fem amb els contes clàssics? D'entrada podem fer una lectura compartida amb els infants, comentant aquells aspectes que trobem que no s'ajusten als nostres valors, jugar amb els contes, donar-los la volta i reinventar-los. Fomentar l'esperit crític dels petits lectors i petites lectores (o oients) amb debats i amb noves creacions col·lectives en forma de relats i contes que si s'ajustin al que realment pensem i defensem des del món educatiu i des dels mateixos infants. És interessant posar de costat velles i noves versions dels clàssics, veure d'on venen i com han anat evolucionant amb el temps i els canvis que hem anat experimentant com a societat. Així, tenir una bona selecció a la nostra biblioteca ens facilitarà aquesta comparació. 

També podem compensar les mancances dels contes clàssics amb altres lectures més actuals o amb missatges contraposats. Per exemple, si tenim un conte clàssic amb una princesa dèbil i depenent d'un personatge masculí fort i valent, podem contraposar-lo amb un altre conte on la noia és potent i valenta i no necessita res més que ella mateixa per a salvar-se. D'aquesta manera diversifiquem els personatges referents, tot exemplificant la diversitat de rols que poden tenir més enllà de la imposició social del gènere. 

Per ajudar a conèixer diferents versions i mirades sobre els contes clàssics, us presentem una petita selecció de contes clàssics revisats que us pot ajudar també a la tria d'aquest Sant Jordi:

• Col·lecció Populars de La Galera. Anna Canyelles i Julilustrador: Una col·lecció per a primers lectors que es presenta en lletra lligada amb un format molt manipulable i tapes toves. A més, conté il·lustracions molt alegres i uns textos actualitzats que mantenen l’essència dels contes de tota la vida. Hi podrem trobar 'Els tres porquets', 'Hansel i Gretel' o 'Rínxols d’Or', entre altres títols. 
• Col·lecció Des Contes. Enric Lluch | Editorial Bromera: Una proposta per a primers lectors i lectores que intenta donar una visió més esbojarrada i trapella dels contes clàssics. Presenta fins a 10 títols que van des d'  'Els Tres porquets' fins al 'Flautista d’Hamelín' passant, per descomptat, per 'la Caputxeta vermella'. 
• Contes Desexplicats. Vivim del cuentu | Editorial Baula: Aquest col·lectiu de narradors i narradores ja va pels 19 títols de contes “capgirats com un mitjó”. Amb un format molt fàcil de manipular, presenten súperclàssics revisats i il·lustrats de manera brillant. En aquest cas, trobem 'La caputxeta forçuda', 'La bella desperta' o 'L’aneguet presumit', entre molts altres. 
• Col·lecció Vet aquí dues vegades. Pablo Macias Alba i Belén Gaudes | Editorial Cuatro Tuercas: Una altra proposta de contes clàssics de sempre lliures de sexisme, violència i desigualtat. La col·lecció ens presenta les noves Blancaneus, Rapunzels i Caputxetes, entres altres.

Caputxetes vermelles:

Per la seva trama i la transcendència del personatge, us volem presentar un petit especial de Caputxetes ben diferents: 

• La niña de rojo. Aaron Frisch i Roberto Innocenti | Editorial Kalandraka. 
• La Caputxeta Vermella, Verda, Groga, Blava i Blanca. Bruno Munari i Enrica Agostinelli | Editorial Barcanova.
• Caperucita Roja. Adolfo Serra | Editorial Nòrdica Infantil. 
• Lo que no vio Caperucita Roja. Mar Ferrero | Editorial Edelvives. 
• Érase veintiuna veces Caperucita Roja. VVAA | Editorial Media vaca. 

Podeu trobar una pila de versions més de caputxetes en aquest bloc.  

Algunes idees de l’article són inspirades en:

• Retirem els llibres sexistes?, a gretel.cat.
• CONTES CLÀSSICS: SÍ O NO?, de Judith Franch, a clubpetitslectors.blogspot.com. 
• ELS CONTES E(N)S TRANSFORMEN, de Laia Mas, a directa.cat.
• Contes clàssics infantils: el dilema Caputxeta Roja sí o no, d'Albano López, a laorquideadedarwin.com

ETIQUETES

Infància Adolescència