OPINIÓ

Juanjo Fernández

Escriptor i conferenciant

08.11.18
Havent-hi l'escola, l'esplai... vols dir que cal?

Temps de lectura: 3 minuts

Crec que és lícit interrogar-nos sobre la vigència de qualsevol institució -sobretot quan en formem o n’hem format part, i l'estimem-, i no podem negar que l'extraordinària evolució de l'escola en els últims trenta anys, afegida a una certa ignorància mútua -i deliberada- entre escola i moviments de lleure, ha portat a una curiosa situació en què l'escola "ha menjat terreny" a l'esplai, i l'esplai potser no sempre ha sabut reaccionar de manera constructiva i creativa a les noves realitats que s'han anat imposant. Però, per saber a on va l'esplai en relació amb l'escola primer hem de saber d'on ve (sí, encara que sigui amb un punt de nostàlgia propi de "vaca sagrada"... Paciència, no encengueu el llumí encara!).

 

 

L'esplai és...

com una rata? 

Quan tenia 9 anys, el nostre mestre de 4t -que era un gran mestre- ens va confessar la seva admiració per les rates. Davant de la nostra perplexitat, ens va explicar el motiu: “Les rates no són animals aquàtics, ni arborícoles, ni voladors, però si cal nedar, neden; si cal enfilar-se, s'enfilen; i si cal volar... s'hi llencen!". La rata no era res, però podia fer-ho... tot! Doncs bé, afirmo que, durant molt de temps, l'esplai, els moviments d'educació en el lleure, han estat una versió educativa del mamífer rosegador. Aquí en teniu alguns exemples.

 

L'esplai no era una coral...

però cantàvem  molt bé 

Cantàvem tota mena de cançons, cançons infantils i cançons amb contingut “de protesta". Les cançons del Grup de Folk, de Falsterbo 3 (sí, on cantava el Dr. Estivill quan era jove) i els Esquirols, i les de Xesco Boix i l'Àngel Daban i en Noè Rivas. I després, les del rock català. Alguns moviments feien activitat de caramelles i ensenyaven a cantar i a ballar sardanes. Hi havia estona de cants a colònies, i la cançó del torn, i cançons de bon dia i de bona nit, i per beneir la taula en tots els àpats... Cançons tothora, i nois i monitors que vivien enganxats a una guitarra. Les cançons s'ensenyaven amb consciència que a les escoles no es feia música o la que es feia no tenia a veure amb cap interès que poguessin tenir els infants i joves.

 

L'esplai no era un grup de muntanya...

però fèiem bones excursions 

Excursions molt preparades, estudiades sobre el plànol, aprofitant perquè infants i joves aprenguessin a orientar-se i a caminar mantenint un ritme i respirant adequadament. Excursions per conèixer el país. Excursions amb bon material de botigues especialitzades (de l'era pre-Decathlon). Descobertes del Romànic. Trepitjar neu. Signar llibres de dedicatòries al cim. Mentrestant, a l'escola es feia (amb sort) una excursió per curs, d'aquelles de Fanta de taronja en cantimplora de plàstic. 

 

L'esplai no era la facultat de Biologia...

però es feien grans  descobertes 

Molt sovint motivada pels monitors que sí que anaven a la facultat de Biologia, hi havia una certa fal·lera per identificar i distingir espècies animals i vegetals, començant pel pi roig i el pi vermell i acabant per no ficar la mà al possible cau d'un escurçó (amb el seu característic cap triangular que el distingeix de l'inofensiva colobra). Descobertes que podien concretar-se en un petit herbari/insectari, o un fabulós mural poblat de restes vegetals i animals. Mentrestant, a les escoles es funcionava amb els dibuixos “a todo color" del llibre de text i, els més afortunats, amb alguna incursió trimestral al laboratori per mirar un teixit en el microscopi ultracompartit.

 

L'esplai no era l'institut del teatre... però es feien

extraordinàries motivacions i vetllades 

Fins i tot (d'això sí que fa moooolts anys) focs de camp, al voltant dels quals hi havia contes, històries, acudits, improvisacions... Tothom podia participar, posar els nervis a prova, curar la timidesa, exercitar recursos expressius, i rebre l'aplaudiment dels companys. I monitors i monitores es disfressaven i es multiplicaven representant tota mena de personatges per motivar tot tipus d'activitats. A les escoles, si hi havia un profe prou enrotllat... potser es feia una representació per Nadal.

 

L'esplai no era un estudi d'artistes...

però es feien tallers de manualitats 

Manualitats senzilles i manualitats molt elaborades, amb elements naturals i artificials. Del típic i tòpic macramé a les fabuloses disfresses fetes amb elements reciclats per a la comparsa de Carnestoltes, passant per la impremta de gelatina que permetia, molt abans de les fotocopiadores, fer còpies a color! Mentrestant, a l'escola es feia dibuix -més aviat es feia dibuixar-, i potser un cendrer de fang per al Dia del Pare!

 

L'esplai no era tantes coses...

però podia fer-les igualment! 

A l'esplai tot hi tenia cabuda: jocs (petits i grans), debats, audiovisuals, dinàmiques, cine-fòrum... Si podies pensar-ho, si servia als nens, llavors podies fer-ho! Estris n'és una prova: una revista que va començar com unes fitxes ciclostilades que arribaven per correu (no electrònic!) a les bústies dels subscriptors, afamats de tècniques, idees i recursos. Amb el temps, a l'esplai hi van entrar les noves tecnologies, i també la dedicació solidària als altres... mentre que a l'escola lentament es parlava de la importància de les TIC, i es feia puntualment alguna campanya de recollida de diners.

 

L'escola era "en blanc i negre"...

l'esplai en color 

I és que, en una època en què l'escola tenia un caràcter acadèmic que en alguns aspectes fregava l'estil casernari/militar o, si més no, era d'una formalitat extremadament rígida, les propostes de l'esplai representaven un alè d'aire fresc, una nova manera d'educar i aprendre tot passant-s'ho bé. No semblava que hi hagués cap camp on l'esplai no pogués entrar-hi i -modèstia a part- triomfar per sobre del que podia fer l'escola, fent-ho més entretingut, més dinàmic, més divertit, més jove i, vaja, millor. Perquè l'escola era en blanc i negre, i l'esplai... en color.

 

I de sobte...

l'últim estiu! 

Progressivament (i afortunadament), l'escola va incorporar noves metodologies i va ampliar el ventall didàctic. Per convenciment, per investigació... també perquè s'hi van anar incorporant molts mestres que provenien de moviments d'educació en el lleure (això és nota: tenen un estil característic, tenen “taules", perquè ja han estat en l'escenari educatiu!). A l'escola es canta, de tot i en moltes llengües, i s'aprèn a estimar la música i a tocar instruments. A l'escola es fan sortides culturals i lúdiques, convivències i recessos, excursions... i fins i tot “colònies" de tres dies amb els petits del parvulari! A l'escola es fa Coneixement del Medi amb tota mena de mitjans i recursos materials, audiovisuals... Disseccions, maquetes, murals, presentacions... A l'escola es treballa la dramatització... i sovint hi ha assignatures optatives de teatre! S'ensenya a expressar-se, a parlar en públic, es fa role-playing... A l'escola s'introdueix el joc... i es parla de “gamification”! A l'escola hi ha projectes multilingües, treball amb les TIC, campanyes solidàries amb el Tercer i el Quart Món, projectes d'Aprenentatge-Servei...

 

I ara que l'escola ja és "en color"...

l'esplai, què? 

A risc de ser acusat de nostàlgic (i de juràssic i tot!), crec que puc afirmar que, tot i el ritme pausat dels canvis a l'escola, la situació ha agafat a l'esplai, en termes generals, amb el pas canviat: s'han mantingut activitats tot i la duplicitat amb l'escola, i s'ha oblidat l'esperit pioner-aventurer dels inicis. Així doncs, tornant a la pregunta inicial, “havent-hi escola, l'esplai, vols dir que cal?" La resposta és... “I tant, si cal!" Probablement al pastor Bion, que l'any 1876 es va endur els 60 nens a les muntanyes en les primeres colònies amb la intenció de millorar la seva salut, al cap d'uns anys li podrien haver preguntat “Havent-hi bones condicions de salut a les ciutats, les colònies, vol dir que calen?". I la resposta també hauria estat “I tant, si calen!". Però amb una nova visió, sense cofoisme ni conformisme. Cal anar més enllà de l'objectiu “que s'ho passin bé". Cal preguntar-se “què diferencia l'esplai de l'escola? què pot aportar a l'educació dels infants i joves? com els pot fer millors?" i desenvolupar aquest valor afegit, amb l'empenta i l'alegria que sempre ha caracteritzat els moviments de lleure. Perquè ara que l'escola ja és en color, potser ha arribat el moment que l'esplai sigui... en 3D.

ETIQUETES

Esplai