OPINIÓ

Maria Antònia Montagut

Sociòloga

06.09.18
Incertesa

Temps de lectura: 2 minuts

La cita se sol atribuir al poeta uruguaià Mario Benedetti, encara que expliquen que va ser l'escriptor equatorià Jorge Enrique Adoum qui la va veure escrita a una paret: “Quan crèiem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes”. En els darrers anys, arran de la crisi viscuda, aquesta cita cobra cada cop més significat, ja que les certeses que teníem com a societat i com a persones són cada vegada més complexes i incertes. Si als anys noranta i primers dos mil alguns dels fonaments de la societat ja trontollaven, la crisi, no només econòmica, ha accentuat aquesta sensació de caminar social sense rumb i d'incertesa. 

El concepte de modernitat líquida, i tots els seus derivats, del sociòleg Zygmunt Bauman està més d'actualitat, i de moda, que mai. Aquesta teoria fa una comparativa amb les ciències naturals entre allò sòlid i allò líquid a la societat, posant de manifest les contradiccions amb les quals es troba la ciutadania avui. Tensions a causa de la transformació continuada i cada vegada més accelerada en la qual vivim, on les estructures socials i els referents culturals ja no es mostren estables. Aquesta nova modernitat definida per Bauman comporta els seus riscos, ja que aquesta falta de fonaments en la seguretat d'uns valors i el nou individualisme de la societat líquida promouen, segons la seva teoria, l'oblit i el desarrelament afectiu per poder subsistir al món actual. 

En els últims mesos, els atemptats esdevinguts en plena Europa han augmentat la preocupació i la por social, transmetent la sensació de falta de seguretat al “nostre” territori que crèiem pacífic i tranquil. Segons Bauman, la por és el nom que donem a la incertesa, ja que aquesta és més esfereïdora quan és dispersa, quan ens costa entendre les causes. 

La falta de certeses ens fa transitar socialment, oblidant valors i premisses que teníem per segures, qüestionant principis universals per la lògica de l'actualitat. Hem de ser conscients d'aquest oblit i de l’individualisme permanent en el qual vivim per fer-li front, recordar els valors i acords socials, defensar uns Drets Humans vulnerats cada cop més a prop de “les nostres” cases. Des de l’educació en el lleure es treballa amb els nostres infants i joves i es té l'oportunitat d'educar i preparar-los per a un futur incert i en constant canvi. Però també de promoure els valors que li són intrínsecs com a antítesis de l'individualisme, treballant per la llibertat i la felicitat de la ciutadania. O com diria, ara sí, Benedetti, “te quiero en mi paraíso, es decir, que en mi país la gente viva feliz aunque no tenga permiso”.