OPINIÓ

Agnès Vallvé i Guiomar Manrique

Mestres de primària a l'Escola l'Univers

01.10.19
L'educació emocional, clau per a ser feliç

Temps de lectura: 3 minuts

Què són les emocions?

Les emocions són impulsos involuntaris que es generen al cervell davant els estímuls externs i provoquen una conducta. Són mecanismes que ens ajuden a actuar amb rapidesa i funcionen de manera immediata, són el motor que ens mou.  

Les emocions no són ni bones ni dolentes, són agradables o desagradables però totes ens serveixen per a alguna cosa, són positives, reals i necessàries. La por ens pot servir per a ser prudents, la tristor ens pot ajudar a tancar una etapa, l’enveja ens pot moure a ser millors, l’esperança ens ajuda a ser perseverants i ens dona forces per no caure en el desànim ni en la frustració, la confiança ens ajuda a veure els errors com a etapes per arribar a l’èxit...

 

Què hauríem d’utilitzar en moments de dificultat: la raó o l’emoció?

La neurociència ens mostra que no existeix la no emoció. Permanentment, el cervell emocional està activat. La raó ens ajuda a valorar els pros i els contres, però hi ha estudis que demostren que l’emoció és el que decanta la decisió final. 

Davant de qualsevol situació difícil, les persones podem mostrar tres estils de comunicació: l’agressiu (cridar, agredir…); l’inhibit (callar, fugir…)  i l’assertiu (dialogar: parlar i escoltar).  Els dos primers estils no ajuden a solucionar el problema i les conseqüències sempre són negatives. L’assertivitat, en canvi, té per objectiu cercar solucions que satisfacin tots els implicats. La bona notícia és que l’assertivitat no és innata i per tant es pot aprendre. 

"Les emocions no són ni bones ni dolentes, són agradables o desagradables però ens serveixen per a alguna cosa, són positives, reals i necessàries" 

Per poder ser assertius en moments de dificultat, és recomanable utilitzar abans mecanismes d’autocontrol, que ens ajudin a calmar-nos. La respiració és clau, ens permet calmar el cos i de retruc el pensament i l’emoció, ja que tots tres estan vinculats. Així, davant de situacions difícils, va bé aturar-nos, respirar, i preguntar-nos quin problema tenim, com ens sentim i què podem fer-hi. Com que ens haurem tranquil·litzat, podrem respondre aquestes preguntes tot escoltant l’emoció, però sense deixar que aquesta ens domini. El fet de posar nom a l’emoció fa que baixi d’intensitat, que la puguem gestionar millor i puguem actuar amb més sentit comú. 

Les emocions, quan ens les deixem sentir, es fonen ben aviat, són de curta durada. Però quan no les escoltem, pugnen per sortir de forma recurrent, generant pensaments i emocions secundàries que són més difícils de gestionar i d’identificar. 

Darrere qualsevol emoció secundària n’hi ha una de primària que no ha estat ben gestionada: por, ràbia, tristesa i alegria. Per exemple la no gestió de la tristesa pot esdevenir depressió o la por pot donar ansietat. També es poden somatitzar amb mals de panxa, mals de cap… El reconeixement de les emocions ens permetrà fer una bona tasca de gestió personal. Les emocions ens informen, ens alerten i quan les escoltem podem identificar què és el que ens mou i podrem cercar una solució més adequada, tant en nosaltres mateixos com en les relacions amb els altres.

 

Quina importància tenen les emocions en les relacions humanes que es produeixen en espais d’educació en el lleure?

Darrera de cada conducta hi ha una emoció. Quan algun infant no fa el que li demanem, molesta, ens contradiu, crida l’atenció o simplement s’aïlla, el que hem de fer és preguntar-nos i/o preguntar-li què li passa, perquè alguna emoció l’està movent. Quan l’acompanyem a identificar-la i a saber d’on li ve, podrem ajudar-lo a buscar una solució positiva. D’aquesta manera, si en una altra ocasió es torna a sentir igual, ell mateix ho podrà gestionar. 

Les emocions ens acompanyen sempre i en tot grup humà sovint es generen malentesos i conflictes. Per això, a més de la gestió de les emocions, també serà clau aprendre a resoldre’ls. 

El més important és el paper de l’educador, entendre que nosaltres no fem de jutges, ni decidim les conseqüències. Si volem que els infants arribin a resoldre els conflictes autònomament, el nostre rol ha de ser de mediador. Els hem d’ajudar a tranquil·litzar-se, a facilitar que s’escoltin entre ells per reconstruir la veritat sencera del que ha passat, tenint en compte tots els punts de vista, els acompanyarem perquè expressin com se senten i finalment vetllarem perquè trobin la millor solució. Haurem de deixar que siguin ells els qui busquin les solucions al problema, que seran bones i efectives si reparen el mal que s’ha produït i si satisfan a totes les parts implicades.

 

A què ens referim quan parlem d’educació emocional?

L’educació emocional és donar eines senzilles per a poder viure d’una manera més plena tant en el present com en el futur. El model que donem els adults és clau, perquè aprenem per neurones mirall però també és indispensable la reflexió i l’entrenament d’aquestes estratègies per poder-les aplicar en el dia a dia. 

Un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el sentir i el pensar vagin a la una, siguin activitats integrades. “Com més sentiens siguem, més sapiens  serem “(Michel Lacroix. El culte a l’emoció). 

En definitiva, creiem que l’educació emocional és la clau per a ser feliços.

 

* Article publicat al Centre d'Interès de la revista Estris 219.