OPINIÓ

M. Àngels Pavón

Doctora en Pedagogia i llicenciada en Psicologia

30.09.19
L'Esplai, un laboratori d'emocions

Temps de lectura: 3 minuts

Un dissabte de gener, abans d’una tarda d’esplai. Les emocions ja comencen abans de sortir de casa amb el ritual d’agafar la dessuadora de l’esplai Arrels, aquella vermella que veuran en tots els seus companys. Els meus tres petits, els més petits de tot l’esplai, formen part d’una cosa molt més gran que ells mateixos… Allà hi ha petits, joves, voluntaris, gent de diferents escoles, diferent origen cultural i amb diferents gustos pels colors i els berenars… Només els uneix les ganes de compartir una tarda a través de l’activitat de lleure i aprendre d’una forma diferent. 

Així que només en el fet de posar-nos la dessuadora vermella, ja estem educant en Miquel, en Lluís i la Queralt en una emoció difícil de trobar en una societat líquida, en paraules de Zygmunt Baumann (sociòleg de prestigi internacional que es va centrar en la investigació de la globalització, la modernitat i la postmodernitat). Proposem una estructura de persones estable amb relacions sòlides només amb la voluntat d’estar junts, de compartir el seu temps. 

"Educar en regular les pròpies pors davant de la malaltia és una molt bona via per generar autoconfiança". 

El sentit de pertinença a un grup és un dels pilars que refereixen les persones resilients. En contraposició a estar aïllats o ajuntar-nos per interessos puntuals. Relacionant-nos de forma gratuïta i només pel fet de ser nosaltres mateixos, és suficient per generar emocions de seguretat, afecte i autoestima real. 

I no falla. Setmana rere setmana l’equip de joves voluntaris ja estan preparats. L’Iman i la Sònia avui s’han currat la disfressa de fades. 

Els pares acabem de desaparèixer. Si de cas, un petonet d’adéu ràpid. Ja tenen ganes de veure què els hi han preparat per aquesta tarda. I és que la curiositat és una de les millors fórmules per despertar les emocions. 

“El sentit de pertinença a un grup és un dels pilars que refereixen les persones resilients”. 

De forma responsable, la Sònia li demana la motxilla de l’adrenalina al Lluís, i ell molt seriós li ensenya l’esquena. I és que ella sap, com a casa, que poc a poc ha de ser responsable i autònom en això de prevenir les seves al·lèrgies. La tribu l’educa en la responsabilitat i en no ser poruc per allò que li pot passar, sinó en que tot i tenir 4 anys, pot cuidar de la seva pròpia salut... sense sobreproteccions i pors descontrolades. Educar en regular les pròpies pors davant de la malaltia, és una molt bona via per generar autoconfiança. 

“Només posant-nos la dessuadora, ja estem educant en una emoció difícil de trobar en una societat líquida, en paraules de Baumann”. 

La tarda es convertirà en un laboratori d’emocions que és l’esplai. Aprendran a fer silenci i connectar amb la interioritat. Riuran i cooperaran amb intensitat en els jocs i tallers. Comunicaran el que són, el que pensen i el que senten... i potser tindran temps de tenir algun conflicte i els podran acompanyar a resoldre’l els monitors d’una forma cordial. De ben segur, el psicòleg Daniel Goleman podria resseguir amb exactitud tota la seva proposta d’educació emocional en una tarda d’esplai, no creieu?

 

* Article publicat al Centre d'Interès de la revista Estris 219. 

ETIQUETES

Esplai