OPINIÓ

Joan Anton Cedó

Capellà, Consiliari d'Esplai

06.09.18
La missió d'educar en el lleure

Temps de lectura: 3 minuts

L’educador/a, assumeix una missió encomanada a l’esplai... a l’Església:

Al monitor i a la monitora se li encomana una “missió” (Fets 8,26), l’accepta perquè es troba bé en allò que porta entre mans i sap que acompanyant-ho ofereix el millor de si mateix per tal que l’altre també trobi el millor (Mt 13, 44). Alhora,  té en compte el que s’ha de procurar per educar: 

  • Coherència: una manera de ser.
  • Fer experiència del diàleg i saber acompanyar-ho (capacitar-s’hi).
  • Raonar la dimensió subjectiva, en el nostre cas des del referent que aporta la Fe: “--I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda? L'eunuc demanà a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge.” (Ac 8, 31)
  • Equilibri entre ser propers però diferents al mateix temps. Tenir en compte la relació entre educador i educand.
  • No confondre espontaneïtat amb improvisació: “li va anunciar la bona nova de Jesús.” (Ac 8,35)
  • L’acció pacient com a manera de ser: “Felip es trobà a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.” (Ac 8,40) 

El Projecte educatiu concreta la Missió encomanada i n’és una ajuda:

La Missió encomanada a l’esplai concreta un projecte educatiu que mai no aprofundirem prou. Defineix quatre punts que encomana als monitors/monitores, directors/directores, consiliaris, animadors/es de la fe, que en siguin educadors/es en les accions que programen: 

  • Espiritualitat: l'espiritualitat cristiana és, per tant, font i origen de l'espiritualitat de l'esplai viscuda pels seus membres -infants, joves i adults- des de la seva condició pròpia i peculiar.
  • Missió: es procurarà l'acompanyament de les persones compromeses de diverses maneres en el camp social i el polític, espai on compartir les inquietuds, èxits i dificultats que comporta la missió amb la metodologia pròpia del MCECC.
  • Formació: no una simple adquisició de coneixements, sinó com l'assoliment progressiu d'una manera de ser, de pensar, de sentir, d'actuar i de viure -personal i comunitari- profundament cristià.
  • Organització: un treball corresponsable, participatiu i dinàmic, que té en compte què cal observar en cadascun dels nivells de treball, el seu ritme i la diversitat dels que l’integren»

ETIQUETES

Educació en el lleure Fe

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: