OPINIÓ

Estel·la Muñiz

Formadora de gènere i feminismes a MEG

06.03.19
Les comissions de gènere als esplais i caus són necessàries

Temps de lectura: 3 minuts

Les que participem en grups d'educació en el lleure, associacionisme o activisme i especialment, les que hi dediquem la gran part de les nostres hores i de les relacions socials, tendim a convertir aquests espais en el paradigma de la transformació social. Sobretot, tenint en compte que sovint són els espais més actius i revolucionaris en què convivim si ho comparem amb la família, els estudis o la feina. En el meu cas va ser l'escoltisme. Un espai que, amb l'objectiu de crear un món millor, ple de relacions horitzontals i on el consens fos la base de tota presa de decisions, tendia a invisibilitzar el que ara, per a moltes, és un eix clar de lluita: el feminisme. I és que clar, d'entrada, totes som iguals.

Adonarnos que fins i tot en aquests espais educatius on hi invertim hores i hores es poden reproduir desigualtats, especialment aquelles subtils que ens remeten tant als hàbits i estructures mentals que aprenem conforme vivim, va ser l'espurna que va disparar la creació d'una sèrie de grups amb una voluntat explícita d'incloure aquesta perspectiva en la línia pedagògica de l'escoltisme català, a nivells i ritmes diferents en cada cas.

"Queden moltes resistències a superar, sobretot quan parlem de fets estructurals que considerem que perpetuen violència masclista"

Un dels elements més importants del sorgiment d'aquests grups de treball és que la seva aparició no es va produir com a resultat d'un treball d'objectius i línies de l'entitat, sinó que va néixer de la inquietud de caps i quel·les que van decidir organitzar-se. Així, de mica en mica, es va crear un grup nacional a Escoltes Catalans i a Acció Escolta de Catalunya, i un grup a la demarcació del Barcelonès de Minyons Escoltes i Guies, així com un monogràfic de dos caps de setmana. Durant l'últim any, també s'hi han afegit les demarcacions de Catalunya Central i Tarragona (MEG).

La diversa organització i distribució entre grups territorials i nacionals acostuma a dificultar la feina coordinada i la presa de decisions. En aquest punt té especial importància la diferent estructura de les tres entitats i les diferents vies de participació que tenen els grups a nivell intern i extern. Tot i així, s'intenta treballar de forma conjunta, especialment en les línies generals del curs i en els actes més significatius de cada any, com el 8M, el 28J o el 25N.

És potser el seguiment i la continuïtat dels grups el que resulta el component més fluctuant. Sovint és complicat trobar relleu i les persones que actualment hi som, encara tenim molt consensos per endavant. Queden moltes resistències a superar, sobretot quan parlem de fets estructurals que considerem que perpetuen violència masclista. És fàcil encarar-se a situacions en què el que es busca és que només les noies tinguin la possibilitat de participar per igual. Però si hi ha res que ens hagi ensenyat el feminisme és que el patriarcat està present a les accions més quotidianes i és molt difícil no ser-ne part.

A aquestes alçades ens mantenim en la idea que hi ha una manca de coneixement intern dins de les pròpies entitats que comporta des de no saber abordar casos concrets, fins a viure actituds masclistes exercides tant a nivell personal com estructural. És per això que el gran gruix de les activitats que duem a terme des dels diferents equips se centren en la formació, tant amb responsables com amb infants i joves. Durant l'últim curs s'han organitzat ponències per als títols de monitor/a i director/a, per a branques, campaments en perspectiva feminista, trobades de reflexió i debat, teatrefòrums, campanyes de divulgació, etcètera. El que tenim clar és que és una feina paral·lela entre educadores i joves, per tal de tenir un discurs coherent i generar un canvi real.

ETIQUETES

Gènere Esplai