- 4 maig 2024
OPINIÓ
Exmonitor del Casal "Al Vent" - Fundació La Vinya
17.12.19
L'esplai m'ha ensenyat a estimar-me tal com sóc
Temps de lectura: 3 minuts
Quan estava al Marroc i em vaig assabentar que venia a Espanya vaig ser molt feliç. La vida al Marroc era molt complicada: no hi havia metge, vivia en un poble a les afores, el col·legi estava a 10 o 20 quilòmetres. Per això no anava a l’escola, de fet no sé parlar àrab, només parlo bereber que és l’idioma de la meva família.
El 2006 vaig arribar a l’Hospitalet de Llobregat. Al principi no entenia res però la gent del col·legi em tractava molt bé. Vaig aprendre català i castellà. A 1r de primària els meus companys van ser conscients que era del Marroc i això era motiu per rebutjar-me: ser de fora, ser diferent, parlar una llengua estrangera i tenir la pell fosca... A l’institut va canviar la situació i els meus companys em tractaven millor.
El 2008 Serveis Socials va recomanar als meus pares apuntar-nos, a mi i als meus germans, a l’esplai Al Vent. El primer dia em vaig sentir molt feliç de conèixer nova gent, i a dia d’avui són amics meus. El Casal "Al Vent" m’ha ensenyat a estimar-me tal com sóc, a acceptar les meves virtuts i els meus defectes, a poder expressar les meves idees i emocions, en definitiva a créixer.
Ara sóc monitor. Quan estic amb els infants em sento nen un altre cop. Vull ajudar els nouvinguts, acollir-los i ajudar-los com van fer amb mi. Des del lleure s’ha d’intentar acompanyar les persones que arriben d’un altre país. Ensenyar la cultura del país on s’arriba, ajudar-los a trobar el seu lloc i que l’esplai sigui un espai on se sentin més tranquils, que sigui la seva zona de confort.
* Article publicat a la revista Estris 225 (gener 2019).
ETIQUETES
Editat per:
En conveni amb:
Amb la col·laboració de:
