OPINIÓ

Montse Sòria

Sociòloga, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL

04.03.20
MENA: joves contra etiquetes

Temps de lectura: 3 minuts

Els joves migrants sols conformen un fenomen migratori amb recorregut a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa. A l’actualitat, aquest fenomen té una transcendència major als mitjans de comunicació, donades les notícies sobre les arribades, l’obertura dels centres i, malauradament, sobre les problemàtiques que es deriven. En canvi, altres fets no apareixen tant als mitjans de comunicació. Fets com la vulneració dels seus drets o els grans esforços d’aquests joves per formar part d’una nova societat. 

Segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, es preveu que arribin 5.526 menors, xifra que supera la del 2018 de forma considerable. Les dificultats del circuit de protecció per donar resposta a les xifres i la debilitat de les polítiques d’infància front la lògica del control dels fluxos migratoris provoquen constants vulneracions dels drets d’aquests joves. 

Molts dels prejudicis i dels estereotips que afecten a aquests joves es vinculen a l‘etiqueta MENA. Etiqueta que homogeneïtza i estigmatitza a tot un col·lectiu, que és molt divers. Però que amaga dita etiqueta? 

MENA és un acrònim que respon a una simplificació del llenguatge per descriure un col·lectiu: els Menors Estrangers No Acompanyats. Aquesta etiqueta destaca l’origen estranger d’aquests joves per diferenciar-los de la resta de joves, provocant que aquests siguin identificats i tractats abans com a estrangers que com a menors. Això té lloc en un context no neutral, on prejudicis i estereotips s’alimenten de lectures esbiaixades de la realitat social. Els discursos racistes es vinculen de forma fàcil a les migracions. La delinqüència i el consum de tòxics, tot i ser una realitat minoritària, s’expliquen de forma descontextualitzada i, sovint, de forma interessada. Així, el resultat és que l’etiqueta MENA també serveix per deshumanitzar i naturalitzar l’assignació de trets i comportaments en base  a prejudicis i estereotips a tot un col·lectiu de joves molt diversos. 

Les migracions són un fet estructural. El dret a la mobilitat per a la millora de les condicions de vida s’enfronta a la violència de les fronteres i al racisme existent a les institucions i a la nostra societat . Els joves migrants sols són joves abans que immigrants, de perfils molt diversos i procedències diferents, que comparteixen moltes dificultats viscudes: a la societat de partida, durant el trajecte i a la societat d’arribada. 

Podem facilitar que aquests joves construeixin els seus projectes vitals i les seves identitats des de la precarietat i l’exclusió o des de la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. El lleure educatiu és un recurs per a la desconstrucció de prejudicis i estereotips i la inclusió d’aquests joves a la societat catalana.

ETIQUETES

Drets humans