OPINIÓ

Roger Luna

Professor de Química, docent de pedagogia a FCIE de la FPT i membre de l'Àmbit d'EpD

27.08.20
El meu esplai: el relleu generacional als equips de monitors

Temps de lectura: 3 minuts

Els esplais, com moltes altres entitats associatives de caràcter voluntari, són éssers dinàmics, en què entra i surt gent de forma constant. Aquesta és una realitat que no sorprèn gens els qui hem estat monitors durant part de les nostres vides. Si ho comparem amb un tren, podem imaginar que en el moment que surt aquest té un nombre de vagons determinats i durant el seu recorregut s’hi enganxen nous vagons o bé algun es desenganxa. A cada estació hi puja i en baixa gent. De tant en tant, cal repintar el tren, canviar els seients (quan hi ha pressupost). Hi ha trens que durant un temps s’aturen a l’estació per manca de viatgers, manteniment... El tren pot tenir el mateix recorregut durant uns anys, o de cop, canviar el seu itinerari en recerca de noves destinacions. Fins i tot el tren pot canviar de maquinista de tant en tant, o posar el pilot automàtic... I això és el que precisament fa que els esplais siguin entitats vives que avancen i es transformen a la vegada que ho fa la societat en la qual es troben immersos.  

L’altra cara de la moneda és que no sempre és fàcil encaixar els diferents punts de vista d’un grup tan heterogeni i divers en experiències, edat, formacions acadèmiques/professionals... i que hi hagi una bona cohesió.  

Per això, reflexionant segons la meva pròpia experiència i després d’haver format part d’un d’aquests trens durant més de 30 anys (entre nen, monitor, responsable i monitor veterà de reforç), us proposo en forma de decàleg algunes reflexions que poden ajudar tant els monitors que comencen com aquells que ja tenen més rodatge a tenir un millor encaix i aconseguir que el trajecte d’aquest tren sigui com més agradable millor per a tots els seus viatgers.  

 

DECÀLEG PER A UN BON ENCAIX ENTRE GENERACIONS A L’ESPLAI 

1. Monitor novell: ets voluntari d’una entitat que té un entorn social, un ideari, una història... coneix-lo! 

2. Monitor veterà: els monitors nous, fins i tot aquells que venen del planter, no coneixen els detalls de l’entitat des de dintre. Tu els pots mostrar la riquesa i les particularitats de l’entitat. Només així el podran valorar, estimar i fer la millor tasca educativa possible. 

3. Monitor novell: l’esplai ja existia abans que tu comencessis a fer de monitor, i tant de bo que continuï un cop tu deixis de ser-ho! Ets una petjada més, entre moltes altres! Sigues humil. 

4. Monitor veterà: els nous monitors normalment volen entrar a l’esplai perquè els agrada el contacte amb nens i els volen acompanyar. Amb la teva visió global i més madura ajuda’ls a entendre que també és important el contacte amb les famílies! 

5. Monitor novell: el projecte necessita les teves ganes d’innovar i d’aportar nous punts de vista. Renovar-se o morir! 

6. Monitor veterà: deixa que els nous aportin idees, encara que algunes hagin fallat en el passat. No tallis la creativitat. Acompanya en l’error i ajuda a millorar la qualitat de les activitats pedagògiques. 

7. Monitor novell: si tens dubtes sobre si una activitat és adequada o no, no et faci vergonya demanar opinions als teus companys que tenen més rodatge. L’experiència és un grau! 

8. Monitor veterà: les famílies et veuen com un referent per als monitors novells. Actua com a tal i sigues exemple i inspiració per a ells.   

9. Monitor novell: estigues obert a ocupar qualsevol lloc dins l’organigrama del centre. La visió global de l’entitat t’ajudarà a entendre-la millor.   

10. Monitor veterà: procura abandonar l’argument “sempre s’ha fet així”. La resistència al canvi és natural, però de vegades pot suposar l’estancament de l’entitat. 

 

Tant de bo us sigui útil! Bon viatge! 

 

* Article publicat a la revista Estris 227 (juny del 2019).

ETIQUETES

Monitors Esplai