Moments de complexitat emocional: oportunitat d'aprenentatge

Formador en educació emocional i President de l'Associació SEER

04.06.20
Moments de complexitat emocional com a oportunitat d’aprenentatge

Temps de lectura: 3 minuts

El món s’ha aturat pel coronavirus i ens fa replantejar i reformular com vivim i ens relacionem amb un mateix/a, amb els altres i amb el món. En el triangle de la personalitat, aquest comportament, i aquestes relacions tenen una base d’emocions i valors. A més totes i tots hem pogut viure situacions de complexitat emocional.

Per tot això, la preparació i la realització de les diferents activitats d’estiu estan molt condicionades per aquestes vivències, a més d’altres condicionaments i recomanacions sanitàries que ha provocat la Covid-19.

Ser monitor/a és apassionant. En aquests moments, més que mai, també és essencial. Acompanyem a infants i joves que, com nosaltres, estan en un capítol de la vida excepcional on la incertesa i els interrogants es fan molt presents. Aprofitem aquesta vivència global per treballar el desenvolupament emocional i moral.

Comencem per nosaltres mateixos/es:

Parlem de la incertesa. La incertesa no és una emoció. Però des de quina emoció abordem la incertesa? Si ho fem des de la desconfiança, és possible que anem cap a la por i la inseguretat. Però si a aquesta incertesa li posem confiança, emoció de la família de l’estima, aleshores ens pot connectar amb la il·lusió o l’esperança. Per tant confiem en nosaltres mateixos/es, en la nostra feina. Estimem, com sempre, als infants i la tasca que fem.

Hem viscut moments de complexitat emocional. Es tracta de posar tot aquest aprenentatge a disposició de la nostra tasca educativa. Per quins estats emocionals he passat? Que he fet per sobreviure? I per conviure i “SúperViure”? Passa per tu el mateix treball que proposem per infants i joves. Segur que hauràs guanyat en consciència i gestió emocional. Posa-ho en pràctica i comparteix.

Com em sento?

* Proposta: revisa els teus pensaments. Què et dius respecte a aquesta situació actual? Aquest discurs intern t'ajuda a situar-te en el rol que necessiten els teus infants o joves? Si no és així, treballa un canvi de discurs, reformulació positiva o pensament lateral.

Tot comença per un/a mateix/a. Agafar l’hàbit de prendre consciència de quina o quines emocions m’acompanyen en la preparació i la realització de les activitats. És possible que la inseguretat i les pors, i la indignació i la impotència tinguin un lloc. La presa de consciència i el treball personal ens poden ajudar a reconèixer-les, regular la intensitat i gestionar-les per poder acompanyar des d’un lloc segur i de confiança.

Com se senten la resta de monitors/es?

* Proposta: Generar espais de confiança i seguretat entre els monitors/es per compartir vivències emocionals. Donem-nos espais d'expressió i gestió emocional en equip. El clima de l'equip de monitors/es és clau pel bon funcionament de les activitats.

I ara, la nostra feina dirigida a infants i joves:

En l’àmbit del desenvolupament moral, us proposem partir de les tres accepcions de la paraula valor, per generar reflexió:

1. Valor = Importància: A què donem més importància ara que fa uns mesos?

2. Valor = Coratge: Què m’ha donat força per tirar endavant en moments complexos?

3. Valor = Principi: Els valors com a punt de partida. Què tinc clar per sobre de tot, sobre mi mateix/a, que m’ajuda a prendre decisions?

També puc aprofitar per treballar amb els i les adolescents temes com el sentit de vida, la motivació o creences sobre la societat i el món.

En l’àmbit emocional podem aprofitar per destacar totes les eines que de ben segur han posat en joc infants i joves en aquests temps de confinament. Possiblement s’ha entrenat la paciència, l’autoobservació, eines de control i regulació emocional, l’empatia i l’assertivitat entre d’altres. Simplement posem consciència a aquest aprenentatge per donar-li estabilitat i continuïtat.

Però a més és possible que ens trobem en posició i responsabilitat d’acompanyar en moments de complexitat emocional. Aquestes tres claus us donaran alguna pista de com fer-ho:

Clau 1: Ajudem a expressar les emocions, les identifiquem i validem.

Ajudem a expressar...

amb bones preguntes: Com em sento? Quina emoció hi ha darrere de...?
amb exemples personals: Quan jo feia això, o en aquesta situació, jo em sentia així...
ajudant a fer que surti l’emoció: escolta activa, silenci, música o vídeos que ajudin a connectar amb les emocions, comentaris o preguntes que “punxin”...

Projecció en nines i ninos, titelles, imatges (com creus que se sent el “Twinquipinki”?)

Aquesta expressió ens ajudarà ja en una primera gestió emocional. És difícil poder transformar l’emoció si primer no s’ha pogut expressar! Ho facilitarà estar en un espai en què l’infant o jove se senti segur, que no hi hagi massa distraccions, mantenir contacte visual, donar el missatge (explícit o no) que tot el que està passant està bé, legitimant les emocions que estiguin sortint.

Identifiquem. Per descobrir en quina fase estic o està l’infant o jove que acompanyo, em puc fixar en coses com:

Quina energia té? Alta, baixa...

Com està el seu cos? Tens, relaxat, actiu, sensible, hiperactiu, aguanta la respiració, estreny les mans...
Quin comportament té amb ell/a mateix/a i amb els altres? Està reactiu i sovint entra en conflicte, es mostra evitatiu, té ganes d’interactuar, respon de forma provocativa...

Puc fer-li per tant preguntes com:

Què t’enfada?
Què et fa sentir bé?
Què et puja o baixa l’energia?

Validem: L’emoció ens parla. Saps què et diu cada una d’elles? Descobrir-ho ens pot ajudar a donar sentit a allò que estem vivint, i validar-ho com a part del procés que estem vivint.

Normalment la por i la inseguretat opaquen altres emocions. Però la por ens indica si estem preparats o preparades (emocionalment) per afrontar el que tinc davant.
El rebuig és de la família del fàstic i ens indica que allò que ens ho provoca no ho volem, no ho necessitem i/o ens pot fer mal. Ens ajuda a veure que hi ha coses que si aprenc d’elles, ja no les necessito (per exemple la por anterior).
Els nervis contenen altres emocions, ens diuen que les estem controlant i volen sortir. Potser necessitem escoltar-les.
La ràbia ens connecta amb allò que considerem important, i la seva energia dóna força per impulsar canvis necessaris.
Si escoltem la vergonya, ens ajudarà a deixar enrere la culpa per poder responsabilitzar-nos.

Clau 2: Guiem en el trànsit emocional.

Les emocions, sentiments i moments de complexitat emocional, ens poden fer reaccionar, controlar, gestionar o transformar. En realitat és un trànsit en què passem per diferents fases i unes emocions deixen lloc a altres.

En tot el procés que cadascú viu davant una situació que pot ser emocionalment complexa, passem per diferents fases: negació, resignació, acceptació, comprensió i agraïment. No hi ha un temps determinat per viure en cada una, dependrà del que cadascú pugui fer...

Així doncs, de totes aquestes fases, on està la persona que esteu acompanyant? Saber en quin punt està ens donarà pistes de quin tipus de discurs pot ajudar-la a avançar. Conèixer quines emocions dominen a cada fase també m’ajudarà a saber què he d’acompanyar, escoltar-ho. És molt possible que les fases que més dificultats d’acompanyament ens presentin siguin les primeres. Quines emocions hi ha?

Negació: està en aquesta fase quan encara no està preparat per fer front a la situació. Hi poden haver por, nervis, inseguretat, que ens poden servir com a indicadors. També hi pot haver alegria com a forma d’evasió.

Resignació: apareix quan ens resistim a responsabilitzar-nos del que estem vivint. Això ens pot connectar amb la ràbia o impotència per una banda, però també pot ser que ens sentim més propers a la desídia, el desànim o l’avorriment.

Si algú està en fase de negació, no el podem connectar amb la comprensió o amb la gratitud, possiblement només el podrem acompanyar a la resignació, encara que això suposi que experimenti ràbia o desànim.

Per passar a les fases d’Acceptació i Comprensió segurament haurem de baixar la intensitat emocional de la ràbia (molt present a la fase anterior) a la tristesa, ja que aquesta té una energia més similar a la de l’estima. Passar d’emoció com la impotència o l’enuig (família de la ràbia), a la frustració o la decepció (família de la tristesa) ens aproparà a l’amor que hi ha darrere d’aquestes emocions i ens ajudarà a preparar-nos per transformar el malestar.

Clau 3: Treballem per la transformació i Aprenentatge

Donar sentit al que ha passat, i treure conclusions. Si hem après de les nostres emocions, potser fins i tot ens han mostrat aspectes del nostre passat. Si hem fet un procés de creixement en el qual hem sortit reforçats podem mirar enrere, des de l’agraïment (última fase). Segur que com a persones, monitors/es i entitats de lleure educatiu també hem crescut en aquest escenari i farem millores i evolució en la nostra tasca.

ETIQUETES

Monitors Infància Joves Covid-19