OPINIÓ

David Domínguez

Coach i docent de lleure de la Fundació Pere Tarrés

27.08.20
Monitors i monitores: del grup d’amics a l’equip de treball

Temps de lectura: 3 minuts

Les empreses, associacions i entitats no existeixen per si soles, com a “ens” aïllats i independents de la resta del món. Estan formades per persones. Persones com tu i com jo i, sobretot, formades pel conjunt de relacions i emocions i vincles que aquestes persones estableixen entre elles. Pot ser que un grup només sigui un conjunt de persones que fan alguna cosa juntes, alhora, però un equip és, sobretot, un complex sistema de vincles, afectes, emocions i relacions que permeten als seus integrants avançar plegats cap als objectius proposats... o no.  

Els equips de monitors i monitores són, per tant, un complex sistema de relacions i de la qualitat de totes elles en dependrà que siguin capaços d’assolir les tasques, els projectes i els objectius educatius o que s’encallin, trontollin i avancin dificultosament davant qualsevol problema o entrebanc. Quantes vegades ens hem preguntat, per exemple, si el fet de ser amics és un avantatge a l’hora de treballar plegats o bé és un inconvenient? O si un coordinador i els seus monitors poden ser amics sense que això afecti la feina? Com ha de ser el vincle entre voluntaris i contractats en la nostra entitat? Amistat, jerarquia, categoria professional són totes elles relacions amb aspectes explícits i implícits.  

Fer que un grup d’amics, de voluntaris o d’empleats esdevingui un equip de treball és una tasca fonamentalment relacional. Ara bé, com fer conscients aquestes relacions? Algunes són evidents i se’n parla obertament però d’altres (segurament aquelles que més ens costa afrontar i abordar) queden silenciades. Vaja, que fem com si no hi fossin o com si no passessin, però hi són i provoquen efectes.  

Aquelles relacions o vincles implícits (que tots sabem però fem veure que no sabem: que aquells dos estan “picats” i millor que estiguin en el mateix grup, que els altres són parella i millor que..., que si tal persona volia ser coordinador i li han dit que no) suposen un altíssim cost d’energia per al conjunt de l’equip que mira de fer equilibris i quadratures del cercle (amb el desgast corresponent) abans que no pas abordar directament la problemàtica. No ens sortiria més a compte —i, ja de passada, ens faria més sincers, honestos i transparents— treure-les de la foscor, fer-les conscients i treballar-les? No milloraria això la qualitat relacional de l’equip i la seva fortalesa?  

En aquest sentit, les dinàmiques de grup són l’eina ideal que ens permet treballar vivencialment l’estat relacional del nostre equip.  

Com bé sabeu, la dinàmica és una branca de la mecànica clàssica que se centra en les forces i en els efectes que aquestes tenen sobre els cossos. Així mateix, les anomenades dinàmiques de grup són activitats i experiències pensades i dissenyades per identificar, potenciar i treballar les forces relacionals que actuen sobre el grup de monitors i monitores i que el fan agrupar-se, col·laborar, motivar-se, implicar-se o allunyar-se, distanciar-se i refredar-se.  

Les més conegudes són les dinàmiques de coneixement pensades i dissenyades perquè els diferents integrants trenquin el gel i comencin a descobrir-se. Un altre exemple poden ser les dinàmiques que faciliten la participació en les reunions i n’enriqueixen la pluralitat. El camp de possibilitats de les dinàmiques és d’allò més extens.  

El més important, òbviament, és detectar, ja sigui amb la simple observació, la pregunta directa o la repetició de conflictes, quines són les necessitats de l’equip. A partir d’aquí podrem establir objectius per assolir i, en funció d’aquests objectius, planificar i proposar una dinàmica o una altra.  

Sabíeu que una bona manera de fer pinya és superar dificultats i reptes junts? Si volem enfortir la unió i el sentiment de pertinença dels monitors i monitores, haver viscut una situació complicada (que contingui algun element de risc o de repte) i haver-ne sortit grupalment airosos fa que el sentiment col·lectiu i compartit d’èxit ens uneixi i, d’aquesta manera, el vincle emocional queda reforçat.   

Amb una dinàmica encertada i un/a dinamitzador/a que ens acompanyi en l’experiència, podem fer conscients les relacions adaptatives (positives) o desadaptatives (negatives) i construir equips poderosos, eficaços i ben avinguts. 

 

* Article publicat a la revista Estris 227 (juny del 2019).

ETIQUETES

Monitors