OPINIÓ

Francesc Núñez

Director del Màster d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporània; professor d’Art i Humanitats de la UOC

09.11.20
La normalitat digital dels joves

Temps de lectura: 3 minuts

Un nen de 8 anys fa aquesta pregunta: “Pare, realment és veritat que, quan tu eres petit, no hi havia mòbils ni ordinadors?”. En el seu món donat per descomptat, la comunicació electrònica, les xarxes socials i els jocs en línia són una realitat inqüestionable. Com imaginar-se la vida sense aquestes dimensions? Una part important de la vida dels joves té lloc a través de la comunicació electrònica i en les xarxes socials.   

Tots, poc o molt, ens veiem abocats a entrar en el món digital i sovint ens trobem atrapats en la seva teranyina. Els joves en són els principals pobladors, en fan un ús intensiu i s’hi passen a dins, entretinguts i absorts, moltes hores de la seva vida. El món sencer és present a les pantalles. La tecnologia s’entrelliga en els cossos per augmentar la capacitat d’acció i eixamplar la vida. Però de la mateixa manera que augmenta la potència d’existir, ho fa la responsabilitat de l’acció; i conseqüentment creixen les amenaces i els efectes no desitjats.   

Les tecnologies digitals ens han atorgat atributs que estaven reservats a la divinitat: ens permeten prescindir de les barreres espai-temporals, ens fan omniscients i omnipresents en molts sentits. Cap jove sent temor d’aquesta gosadia, de la supèrbia que pot amagar. El nadiu digital habita amb confiança els espais virtuals, experimenta la potència d’acció i multiplica per mil les relacions. No és versemblant que hi pugui haver (hagut) una vida diferent.   

De fet, quan un neix, el món sempre és ja d’una manera. No és gens fàcil tenir una perspectiva crítica que permeti veure com el món ha arribat a ser com és. Tot sembla normal. No obstant això, la normalitat de la vida en la pantalla és molt exigent: demana respostes immediates, atrau l’atenció de forma continuada, proposa constantment noves relacions i suscita diferents afectes. Està plena de novetats a les quals hem d’adaptar-nos. És un món líquid, està ple de riscos i incerteses. Pot produir cansament i resultar estressant.   

Tanmateix, els mons digitals permeten assolir amb escreix els dos objectius que tensen les accions dels joves: per una banda, ser diferents i originals, transcendir les convencions per ser autèntics, i per altra banda, ser acceptats pel grup, sentir-se reconeguts, ser populars. Aconseguir-ho, però, especialment a través de la comunicació electrònica, pot tenir, com dèiem, efectes no volguts: inseguretat, malestar, estrès.   

Només alguns exemples. La tirania dels m’agrada. Moltes de les aparicions en pantalla, en paraula o imatge, bits en definitiva, han estat prèviament editades. L’edició, com quan t’arregles abans de sortir al carrer, permet donar una imatge acurada d’un mateix. És central el que els altres pensin de tu. El like manifesta aquest reconeixement públic del que mostrem i som. Expectativa, tensió, emoció, èxit o decepció, enveja, depressió, ansietat en poden ser algun dels resultats.   

Les exigències de la immediatesa. Envio un missatge, s’obre l’espera imaginativa. Espero una resposta, demando una resposta. Per què triga tant? Rebo un missatge, no puc no mirar-lo. Serà important? Què m’estic perdent si no estic connectat? Temo quedar-me fora, ser desplaçat.  

Ras i curt: tecnologia i xarxes socials estan segrestant el nostre temps i les nostres ments. Com s’ha posat en evidència i s’està denunciant, la majoria dels espais virtuals estan pensats per guanyar la nostra atenció, per retenir-nos en les seves teranyines al servei d’objectius que no sempre coincideixen amb els nostres i que ens acaben convertint en mercaderies i precipitant-nos en el mercat de valors. 

ETIQUETES

Infància Adolescència Joves