OPINIÓ

Isabel Vergara

Directora de Comunicació Fundació pere Tarrés

06.09.18
Noves formes de mobilització social

Temps de lectura: 2 minuts

No fa tant temps organitzar un grup de persones per fer una acció concreta requeria fer una convocatòria amb dies i setmanes d’antelació. Les noves tecnologies han facilitat aquest procés. A través d’un hashtag de Twitter,  cadenes de missatges a whatsapp o vídeos virals a Telegram o Signal es poden arribar a reunir milers de persones de forma pràcticament espontània per dur a terme una acció comuna. Avui en dia no es poden entendre les mobilitzacions ciutadanes sense Internet. 

Les concentracions d’aquesta tardor vinculades al procés d’independència de Catalunya són possiblement l’exemple més recent, però també les manifestacions pels atemptats de Barcelona i Cambrils, campanyes com #volemacollir, l’organització urgent de persones per evitar un desnonament o les crides a acollir persones per dormir a casa en els atemptats de París o Londres serien altres situacions on identifiquem la importància de les xarxes socials. 

Les xarxes socials estan transformant les mobilitzacions socials. S’ha incrementat de forma exponencial l’escala i la rapidesa amb la qual circula la informació i es genera la resposta. La viralització de les convocatòries permet arribar a més gent, aconseguir més suports i organitzar accions de manera pràcticament immediata i amb pocs recursos. Un simple missatge de whatsapp pot aplegar centenars de persones en un punt concret i en unes hores. A més, funciona molt l’efecte contagi. Si la gent del nostre entorn comparteix una convocatòria impulsa a les persones a sortir al carrer, a vegades, per no ser l’únic que no hi participa. 

Han passat moltes coses màgiques gràcies a les mobilitzacions socials a través de les xarxes però també tenen els seus punts més foscos. Sovint la saturació d’informació i el procés de reenviar-la pot distorsionar el missatge original generant convocatòries contradictòries, desconcert i desinformació. Cal tenir una veu coordinada i disposar d’un espai estable com un web o bloc on publicar la informació oficial i confirmada de la convocatòria. També hem de ser conscients que en l’activisme digital predominen les emocions i l’exaltació que poden fer que l’acció “se’ns escapi de les mans” i tingui conseqüències negatives no previstes. A més,  les xarxes també faciliten la circulació de rumors o imatges falses (fakes), a vegades fins i tot responen a estratègies de desinformació pensades per manipular l’opinió pública. Com tots som altaveus de la informació, abans de reenviar-la hem d’assegurar-nos que aquell contingut és cert i està contrastat. Ho podem fer contactant amb l’autor, consultant els mitjans de comunicació de confiança i reflexionant sobre què aporta compartir-ho. 

La mobilització social a través de les xarxes socials té un potencial de participació molt valuós i permet una democràcia de més qualitat, però també hem d’adquirir habilitats i criteris per fer-ho servir responsablement, un procés que sovint passa per l’educació i on els centres d’esplai poden tenir-hi un paper important.

 

* Article publicat el novembre del 2017 a l'Estris 217