OPINIÓ

Jordi Sabater

Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL)

17.12.19
Les noves migracions internacionals

Temps de lectura: 3 minuts

Des dels principis de la història els éssers humans han migrat. Resseguint animals o pastures, cercant millors terres i clima, fugint de la violència o buscant noves oportunitats, els homes i les dones s’han mogut per tot el planeta, han canviat els seus territoris de naixement per altres i s’han barrejat. Qualsevol comunitat humana és fruit de diversos processos migratoris i totes les identitats s’han construït i reconstruït al llarg del temps interactuant unes amb les altres. 

Els processos migratoris són una constant de la humanitat, sempre marcats per les desigualtats socials, econòmiques i culturals i per les formes amb què el poder exerceix la violència. Una constant que pren contorns i impactes diferents segons el moment històric. 

"Els processos migratoris són una constant de la humanitat, sempre marcats per les desigualtats socials, econòmiques i culturals"

 

Canvis constants en societats diverses

Actualment ens trobem amb diversos elements que modifiquen l’escenari de les migracions internacionals. 

En primer lloc, les xarxes migratòries s’han ampliat. Si durant el segle XIX érem, en termes generals, els europeus els que emigràvem cap a la resta del planeta, actualment els fluxos migratoris van en distintes direccions i involucren pràcticament a totes les societats. No hi ha cap país important que no sigui emissor, receptor o un país de trànsit i molts, de fet, són les tres coses alhora. Un procés que a més a més s’ha donat de manera molt accelerada, en alguns casos. Una bona mostra és l’estat espanyol, el qual en pocs anys ha passat de ser un país d’emigrants (i exiliats) a un d’immigrants, amb percentatges fins i tot superiors als de països amb trajectòries de recepció molt més antigues.

D’altra banda, els tipus migratoris s’han diversificat (homes, dones, gent gran, infants i adolescents...), així com les procedències. La conseqüència de tot plegat és que la immigració s’ha convertit en una realitat cada cop més diversa, amb distints riscos i necessitats,  i que les nostres societats són, de manera creixent, societats multiculturals. A l’Europa del segle XXI la multiculturalitat no és una aspiració política, sinó una constatació
sociològica. 

Les enormes diferències demogràfiques –la vella Europa no és capaç de reproduir-se biològicament i ha d’importar recursos humans-, les profundes desigualtats socials entre grups i territoris, extremades i intensificades pel model neoliberal hegemònic, i la complexitat d’un món cada cop més global alhora que fragmentat, fan dels processos migratoris un factor estructural de les nostres societats. 

"La mobilitat que proclama el discurs globalista dominant és per al capital o per als productes de consum, no per a les persones"

Les reaccions dels països de recepció també han experimentat canvis. Per un costat, el món s’ha fronteritzat: la mobilitat que proclama el discurs globalista dominant és per al capital o per als productes de consum, no per a les persones. Per l’altre, assistim a un creixent impacte social i polític dels discursos xenòfobs i excloents, els quals s’alimenten de les fractures socials i de la inseguretat produïdes per les polítiques econòmiques neoliberals. La construcció de l’immigrant com a perill i com a boc expiatori s’està convertint en un dels eixos d’una reacció que davant de la inseguretat global i el tsunami dels mercats internacionals ofereix el fals aixopluc de la fortalesa identitària nacional. Les conseqüències seran devastadores, com ja ho estan essent, no sols per als immigrants, sinó per a qualsevol aspiració d’avançar cap a una societat més lliure, igual i fraterna, fins al punt que els nivells de democràcia i inclusió assolits al llarg de la segona meitat del segle XX estan en risc.

 

Com hem d’afrontar aquesta realitat?

Processos estructurals i complexos com els migratoris no admeten respostes senzilles ni fàcils. El repte que ens plantegen és múltiple i transcendental. Ens cal, sens dubte, tornar a desenvolupar polítiques socials. Bona part dels conflictes que atia la xenofòbia sorgeixen de la lluita entre autòctons i immigrants per les engrunes d’uns estats del benestar cada cop més esquàlids. Però sobretot, ens obliguen a replantejar el monoculturalisme dominant, dissenyant noves polítiques que permetin fer compatibles la igualtat i la diferència, els drets culturals i els de ciutadania (i els deures és clar), per  reconstruir el delicat entramat sobre el que s’assenta la convivència en societats plurals. 

"Assistim a un creixent impacte social i polític dels discursos xenòfobs i excloents, els quals s'alimenten de les fractures socials i de la inseguretat"

En aquest sentit, resulta fonamental acabar amb la confusió entre ciutadania i nacionalitat que els estats-nació han engendrat i que està essent un factor clau d’exclusió jurídica, política i social. No podem aspirar a societats cohesionades si expulsem de la comunitat política i de l’accés a serveis i oportunitats a una part, i cada cop més important, dels seus membres. 

Tan sols si enfoquem la immigració des d’una perspectiva global que tingui en compte els models econòmics i socials hegemònics, les asimetries de poder i recursos entre territoris en la nova i canviant divisió internacional del treball i les dimensions identitàries, i des del principi que tots els éssers humans tenim una sèrie de drets fonamentals basats “en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de drets d’homes i dones”, sense cap distinció per raons “de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altre tipus, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició”, com contempla la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU, podrem trobar vies per construir societats més justes i lliures. I precisament perquè avui en dia els vents bufen en una altra direcció és més necessari i urgent que mai recordar que la qualitat i la mateixa supervivència dels estats socials i democràtics de dret estan directament relacionades amb el tracte que donen a les minories i a la diversitat. La democràcia serà intercultural o no serà.  

 

* Article publicat a la revista Estris 225 (gener del 2019).

ETIQUETES

Vulnerabilitat