OPINIÓ

Txus Morata

Professora i Coordinadora del GIAS de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL

04.05.20
Noves solidaritats i suport veïnal

Temps de lectura: 3 minuts

Davant situacions de crisi com l’actual, provocada per la COVID 19, la nostra vida s’ha vist modificada de forma extrema. Tots els espais i l’activitat del nostre dia a dia s’han transformat i les nostres rutines s’han vist alterades. S’ha produït una transformació de l’espai de casa, que s’ha convertit en l’únic lloc de relació i convivència i, alhora, el lloc on la vida familiar i laboral s’han de portar a terme de forma combinada.   

Per altra banda, l’ús de les xarxes socials digitals ha esdevingut una eina d’acció col·lectiva de gran potència i també una oportunitat per a mantenir, activar i establir relacions de suport comunitari. També, aquestes xarxes han permès connectar a moltes persones que es trobaven aïllades per situacions de soledat o vulnerabilitat social.   

Per donar resposta a aquestes situacions han emergit un conjunt de xarxes socials i veïnals que actuen com espais de suport per a les persones. Xarxes que prenen formes diverses i que podem identificar en dues grans categories: aquelles que s’han creat com a resposta a la crisi social i sanitària de la CODIV-19 i d’altres, que ja existien,  però que s’han redissenyat també per a donar respostes a aquesta situació d’emergència.  

En ambdues tipologies de xarxes s’han portat a terme accions d’intermediació entre persones amb necessitats materials (compra d'aliments, medicació, etc.) i persones voluntàries, veïns i veïnes dels barris, per a donar resposta a situacions de manca de béns, principalment a persones grans o amb dificultats de mobilitat que no poden anar a fer les gestions o compres quotidianes. També, propostes orientades a l’oci, l’activitat cultural, educativa i/o esportiva i de suport psicològic: especialment en aquestes iniciatives és on les xarxes socials digitals han pres més protagonisme. També hi ha un tercer tipus d’accions, aquelles més vinculades a cobrir necessitats bàsiques de persones amb pocs recursos econòmics, fruit de la seva situació social o que per la crisi sanitària han perdut les seves fonts d’ingressos (bancs d’aliments, plataformes de defensa de l’habitatge...). Finalment, destacar les accions portades a terme per part d’entitats del tercer sector, que han reinventat la seva activitat ordinària per continuar acompanyant a les persones amb les quals treballen en el seu dia a dia, especialment infants i famílies. Aquí cal destacar les propostes socioeducatives dels centres oberts, els casals de joves, els centres d’esplai o els equipaments socioculturals, entre altres.  

Aquestes xarxes i accions, unes creades especialment davant la crisi i altres redissenyades també per a poder donar resposta a la situació d’emergència, han fet emergir noves formes de solidaritat i de suport veïnal, que humanitzen les relacions i la vida comunitària dels nostres barris i entorns propers. Mantenir aquestes iniciatives esdevé un gran repte que requereix la col·laboració entre les administracions i la ciutadania per donar continuïtat i fer créixer el compromís en la construcció de ciutats més humanes i més habitables. 

ETIQUETES

Covid-19