OPINIÓ

Nati Pareja

Periodista

19.11.18
Pelegrinatge a Montserrat: un aprenentatge per a tota la vida

Temps de lectura: 2 minuts

Hi ha molts motius per fer un pelegrinatge fins a un santuari o per recórrer el camí de Sant Jaume però, sigui quin sigui el motiu escollit, l’experiència marca a la persona que la realitza. Com a cloenda dels actes del 60è aniversari de l’inici de l’activitat de la Fundació Pere Tarrés i del 25è aniversari de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, un grup d’onze pelegrins vam sortir de la Parròquia de Sarrià, on es troba la tomba del beat Pere Tarrés, fins a l’Abadia de Montserrat. Un recorregut de 50 quilòmetres que s’ha convertit en aprenentatge per a tota la vida. 

Quan em vaig plantejar fer aquest pelegrinatge no vaig pensar en l’esforç que suposaria, només volia complir la promesa que havia fet en agraïment a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta era la meva motivació, allò que em va donar forces per realitzar el recorregut tot i que hi va haver moments que creia que no arribaria fins al final. I no ho hagués aconseguit sense l’ajuda de les persones que m’hi van acompanyar. Perquè en un pelegrinatge, com a la vida, són clau les persones de les que t’envoltes, aquelles que t’acompanyen i que no et permeten defallir en els moments més difícils. 

Reflexionant sobre el camí, me’n adono que un pelegrinatge d’aquestes característiques suposa conèixer històries, viure anècdotes, descobrir paisatges, però sobretot, significa conèixer persones i retrobar la teva interioritat. Les hores passades caminant junts m’han permès aprofundir en la relació amb les persones que hi hem participat. Són aquests moments, fora de l’entorn laboral, els que et permeten descobrir facetes dels teus companys i companyes de feina que desconeixes: el seu sentit de l’humor, la força de voluntat, la solidaritat, records d’infantesa, desitjos compartits i entusiasme, molt entusiasme. Perquè l’èxit d’aquest pelegrinatge ha estat possible per la implicació de moltes persones en la seva organització i planificació: buscant la millor ruta i fent canvis d’última hora a causa de les pluges dels dies anteriors, comprant tot allò que faria falta per a l’avituallament, aconseguint tenir dutxes a la nostra disposició un cop arribats a Montserrat i preparant l’acte institucional amb totes les persones que es van unir a l’abadia. 

Finalment, vull destacar que també he tingut moltes estones per pensar, per retrobar-me amb la meva interioritat. De tant en tant calen aquests espais per reflexionar i donar prioritat  a les coses que són realment importants a la vida.