OPINIÓ

Josep Molas

Psicòleg psicoterapeuta. Especialista en addicions.

27.02.21
Per què bevem alcohol o fumem cànnabis?

Temps de lectura: 2 minuts

És una evidència estadística que entre la població de 15 a 29 anys d’edat l’alcohol i el cànnabis són les principals substàncies tòxiques (drogues) que es consumeixen diàriament (alcohol un 2’7% i el cànnabis un 2’9%), segons es desprèn de l’Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES, 2011). Però existeix una dada per a mi més significativa i és la que fa referència al consum ocasional, és a dir, aquell que no està incorporat en els hàbits habituals de la persona però que en canvi té una significació important en els hàbits de les relacions socials, del temps lliure i del concepte de diversió. En aquest sentit un 85% consumeix alcohol i un 41’6% cànnabis. També és significatiu que un 72’5% de la població enquestada es considerava suficientment o perfectament informada sobre les drogues. 

Què ens indiquen aquestes dades? Dues primeres conclusions a tenir en compte: 1) Que entre els adolescents i joves és més freqüent trobar situacions d’abús que de dependència, i 2) Que les substàncies juguen un paper important en les relacions interpersonals i actuen com a eix de sociabilitat, ja sigui com a desinhibidors o estimulants. Però també ens porta a reflexionar que el jove no és una persona inconscient, ans el contrari, és conscient del perill de prendre drogues, però molts s’hi arrisquen per no sentise exclosos del cercle d’amics o que els considerin “estranys”. Així ho definia un jove amb les seves pròpies paraules: “Les drogues no són bones, però a mi em són útils”. I això ens dóna pistes per enfocar la nostra mirada cap a la persona, com a ésser capaç i capacitat, i acompanyarla en aquest procés.

 

Quines són aquestes pistes?

• Educar en les habilitats socials per fer front a les adversitats. Les drogues són, per la majoria de joves, un vehicle de relació i comunicació, més que no pas una necessitat per viure. Però amb el risc que la manca d’habilitats socials alternatives per fer front als problemes del dia a dia (emocionals, afectius, de relació...) puguin elevar les drogues a la categoria de “solució” i que aquestes s’utilitzin per evitar enfrontar-se a realitats socials pròpies de l’etapa i així perdre l’oportunitat de créixer en la resolució de conflictes. Créixer no significa convèncer-te de que la vida és fàcil, créixer és aprendre a fer front a les dificultats. 
• Mirar més enllà del símptoma. Diuen que si el capità del Titànic hagués vist més enllà d’aquella punta d’iceberg hauria intuït que a sota s'hi amagava una gran massa de gel. Quan posem la mirada en la persona més enllà del seu símptoma podem arribar a entendre l’origen d’aquest. Jordi Bernabeu (2012), amb molt bon criteri, exposa que darrera de molts consums de drogues existeixen més disfuncions familiars i/o socials que no pas problemes de drogues. Per tant, existeixen riscos i problemes més importants que l’addicció i que cal fer front i acompanyar. 
• No deixar-se endur per la catastrofització. Els adolescents i joves continuaran buscant espais de relació, de diversió, de festa... propis i genuïns. És propi dels rituals d’aquesta etapa. Per tant, cal preguntase ja sigui com a familiars, educadors o monitors, com hi sabem estar. Com ens plantegem acompanyar-los?