OPINIÓ

Sandra Ferrer

Periodista

07.11.18
Quan estudiar era un privilegi (una mica avorrit)

Temps de lectura: 3 minuts

Els meus fills estan en aquella meravellosa etapa en la que qüestionar-se tot el que els rodeja és més habitual que el respirar. Sovint pregunten una i una altra vegada per què han d’anar a l’escola. I jo, amb un pessic de paciència (d’aquella que a les mares ens surt de no sabem molt bé on) els explico que tenen molta sort, que són privilegiats. Aleshores, juntament amb la paciència, em surt la vena explica-històries i els dic que hi ha nens que just ara mateix van a l’escola caminant durant hores per deserts o camins inhòspits; o que els meus avis amb prou feines sabien llegir i escriure. I obren un ulls com a plats. I es miren la porta de l’escola amb uns altres ulls. 

Sovint ens oblidem que l’educació és quelcom que es va garantir a tota la ciutadania des de no fa pas gaire. I que els pocs que aprenien en el passat, ho feien amb mètodes poc efectius. Fins no fa pas tant, l’educació dels més petits, requeia sobre les dones que, juntament amb la cura de la llar, es feien càrrec dels nens i les nenes fins que tenien uns set o vuit anys. Aleshores, les nenes continuaven enganxades a la faldilla de la mare. Doncs era ella el seu model a seguir, mentre que els nens passaven a rebre una educació “masculina”. 

És cert que ja a l’Edat Mitjana apareixen documentades escoles vinculades als monestirs o, fins i tot, podríem rescatar algun exemple d’escola laica. Però l’educació formal, estatal i universal per a tots els infants, fossin de la classe social que fossin, no va arribar, variant segons els estats, fins a finals del segle XIX. Quan tots els nens i nenes van poder asseure’s en un pupitre, aleshores es va plantejar un nou repte. Què ensenyem i com ho fem? Va ser una dona qui revolucionaria el món de l’educació a principis del segle XX. Es deia Maria Montessori i el que va fer va ser tan senzill i tan genial alhora com plantejar que l’educació s’havia de basar en tres pilars interrelacionats: l’amor, l’entorn i el nen. Montessori defensava que l’amor als nens en un ambient adequat, els ajudaria a créixer la seva autoestima i només així podria desenvolupar la seva intel·ligència. I afegia, s’havia de donar llibertat als més petits perquè poguessin fer preguntes, opinar i, en definitiva, aprendre. 

El mètode Montessori va sacsejar els ciments d’unes aules ancorades en canterelles absurdes i llistes inútils de noms sense sentit fins al punt que la seva manera d’ensenyar continua vigent avui en dia. 

Finalitzo amb una frase d’una altre gran dona, l’Eleanor Roosevelt: “De la meva pròpia experiència he après que els factors més importants en l’educació dels fills són la curiositat, l’interès, la imaginació i una percepció de la vida com una aventura”.

ETIQUETES

Formació