OPINIÓ

Pere Soler

Doctor en Pedagogia i professor a la Universitat de Girona

07.01.19
Reflexions i reptes de les colònies a partir dels 125 anys d’història

Temps de lectura: 2 minuts

Les colònies han fet una gran aportació però també té encara alguns reptes que al nostre parer haurien d’afrontar per conservar la seva finalitat educativa. En relació amb l’aportació, podem dir que: 

• Al llarg dels 125 anys hem vist com les colònies han estat una oportunitat òptima per a les experiències de pedagogia activa. Han permès treballar l’educació des d’una dimensió pràctica i vivencial. Han estat un escenari ideal per a què molts mestres, futurs mestres i educadors, assagessin ben aviat recursos i metodologies educatives que després s’aplicarien a altres contextos: el treball a partir de centres d’interès, el treball per projectes, el joc com a recurs educatiu (moltes estratègies avui s’apliquen a la gamificació), l’aprenentatge entre iguals, l’aprenentatge servei, etc. Les colònies han esdevingut un laboratori d’innovació i dinamització pedagògica. 
• Les colònies d’infants han estat, també, un antecedent en la creació de grups i entitats d’esplai. Si bé, en els inicis, van aparèixer algunes colònies de vacances com a temps fort o activitat extraordinària d’alguns moviments, també és cert que a partir dels anys 70 apareixen moviments i entitats de lleure com a resultat de voler estendre el treball educatiu fet en les colònies d’estiu. Les colònies esdevenen una activitat impulsora i dinamitzadora de l’associacionisme en el lleure educatiu.
• Les colònies han estat al llarg d’aquests anys una oportunitat per fer viure i gaudir del temps lliure als infants amb emocions, més o menys intenses. L’experiència de viure intensament, fins i tot la vida quotidiana, dona un valor extraordinari a aquesta proposta educativa, sobretot si s’aprofita per compartir aquestes emocions i aprendre a través seu. 
• Han estat, també, un espai ideal per a la formació i preparació de monitors i educadors, perquè han possibilitat espais de creixement i experimentació extraordinaris. D’alguna manera, les colònies per a infants han incentivat i afavorit la preparació de líders socials a través de les seves experiències de participació social i vida democràtica.
•  Les colònies esdevenen en molts casos un màster en habilitats per a la vida perquè ensenyen a gestionar els conflictes, a aprendre a partir de les vivències reals compartint i assumint responsabilitats. Posen en pràctica el que avui coneixem com a competències transversals. D’aquesta manera contribueixen a fer feliços els altres i alhora ens ensenyen a ser feliços a nosaltres mateixos, dos propòsits essencials que, probablement, no són possibles l’un sense l’altre.

• Les ofertes de lleure s’han multiplicat i avui hi ha moltes ofertes per viure experiències extraordinàries. Ara bé, no totes les propostes tenen la mateixa finalitat ni son a l’abast de totes les famílies. Les colònies per a infants han de trobar l’encaix en els projectes educatius de ciutat i treballar des de la complementarietat, coordinació i cogestió, si cal, de manera que es garanteixi la universalitat als infants. 
• Les colònies son un temps idoni per a la convivència, la relació i la descoberta dels altres i de l'entorn. El repte de la diversitat en tots els sentits i la inclusió han de ser presents avui en aquestes iniciatives. Les colònies han de ser una proposta atractiva i a l’abast de tothom perquè només d’aquesta manera es podrà evitar l’estigmatització i, alhora, afavorir un treball inclusiu de veritat.
• Avui, en el conjunt d’ofertes de lleure i de colònies, hi ha de tot: algunes iniciatives amb una finalitat més educativa que d’altres. En tot cas, és important mantenir el treball educatiu i evitar el recreacionisme comercialitzat (Trilla, 1995). D’altra banda, són necessaris uns mínims de dies d’estada en les colònies si es vol aprofundir en el treball educatiu. La reducció dels dies d’estada (segurament per abaratir el cost) cada vegada és més evident, situació que dificulta un equilibri adequat entre la pedagogia de l’activitat i la pedagogia del projecte (Trilla, 2012).
• Saber oferir aquest producte perquè sigui atractiu en la societat de la diversió, el consum i la (des)informació no és fàcil. Per aquesta raó cal impregnar-nos d’aquell “entusiasme sospitós” amb què el malaguanyat Carles Capdevila (2007) titulava una de les seves columnes a la contraportada del Diari Avui, elogiant la tasca dels educadors en el temps lliure.

ETIQUETES

Educació en el lleure Colònies