OPINIÓ

Eduard Sala

Responsable d'Acció Social Càritas Diocesana de Barcelona

06.09.18
Ser autèntic ... de què va? Ho sóc, ho som?

Temps de lectura: 3 minuts

Ens hem preguntat alguna vegada si som significatius - i en què- per als infants i joves que acompanyem a l’esplai? A l’esplai som autènticament nosaltres mateixos/es, o estem representant un paper? Som “autèntics” com a persones i com a equip per als nostres infants? 

L’autenticitat, a l’esplai i a la vida, és fonamental i està relacionada amb: coherència, ser significatiu, ser referent, acompanyar i mirar l’altre sent qui som, amb interioritat i exterioritat. “Ser significatiu” vol dir “ser signe d’alguna cosa", d’algun valor. Ésser autèntics possibilita esdevenir referent d’una llum i color especial que reflectim amb allò que som i vivim. 

T’has preguntat com pot ser que aquell infant et vegi tant “responsable” i “segur/a” quan la teva habitació és un caos i estàs amagant-te del treball de final de curs? Ser significatiu i esdevenir exemple pels nois i noies de l’esplai no vol dir ser perfecte. La perfecció no existeix: tothom tenim les nostres qualitats i les nostres limitacions. La significació no ve mai donada per la perfecció, sinó per l’autenticitat dels valors que reflectim des d’allò que som. 

Ser autèntic està relacionat amb el desenvolupament de la interioritat: encara que vulguem dissimular, la gent creu en nosaltres quan som creïbles, i això va més enllà del nostra aparença. Som creïbles quan tenim una interioritat neta i mirem i ens relacionem amb l’altre des d’aquí. 

Ser autèntic està relacionat amb l’autoestima i el concepte que tenim de nosaltres mateixos... però també amb l’exterioritat (com ens mostrem als altres). De vegades pensem, equivocadament, que l’antònim d’interioritat és exterioritat, i no és cert: el contrari d’interioritat és superficialitat, incoherència, banalitat... Interioritat i exterioritat són dues cares de la mateixa moneda: som autèntics quan la nostra interioritat es mostra a l’exterior. 

Quan parlem d’autenticitat sembla que ens referim a una dimensió individual, però a l’esplai treballem en equip i es percep com una col·lectivitat amb una identitat pròpia associada a determinats valors. Per això, també cal cercar l’autenticitat a l’esplai. L’autenticitat de cadascú de nosaltres i la col·lectiva ens porta a transmetre als infants la nostra “veritat”. Del “jo” passem al “nosaltres”. Però... quina és la nostra veritat? Per saber-ho, potser hauríem de plantejar-nos, de tant en tant, preguntes fonamentals (d’aquelles que vénen de “fonament”), tant individualment com amb l’equip: 

• Quins valors representa el nostre esplai? Com els fem presents?
• Quines persones, malgrat les seves limitacions, han estat autèntiques i creïbles per a nosaltres? De què han estat signe per a mi?
• En què voldria ser significatiu i autèntic per als infants de l’esplai? En què voldria ser recordat?
• Com a equip de monitors/es, tenim clara la nostra identitat col·lectiva? Som autèntics respecte a quins valors? En què som significatius per als infants que acompanyem? 

Molt bona feina i endavant!

ETIQUETES

Esplai