OPINIÓ

Associació SEER

Entitat de referència en l'àmbit de l'educació i la salut emocional

06.05.19
Té edat el bullying ?

Temps de lectura: 2 minuts

Hi ha violència que per la seva repercussió mediàtica o pel seu volum d'aparició a la societat, tenen nom propi. El bullying és una d'elles.

Si ens fixem en la violència reiterada (maltractament), la presència dels diferents agents implicats, l’origen a l’entorn educatiu i la presència clara de dolor sostingut en el temps, seria fàcil poder dir que pot haver bullying a qualsevol edat. El cas és que, per poder dir que hi ha aquest tipus d’assetjament entenem que ha d’haver també, per part de qui agredeix i de forma mínimament conscient, una estratègia. I això fa més difícil el consens. 

Aquesta capacitat d’estratègia es situa a partir dels 7-8 anys, però podem trobar exemples socials que afirmen haver situat l’inici fins i tot abans. Segons Gemma Alsina, psicòloga i tècnica docent de la Direcció General d'Educació Infantil i Primària del Departament d'Ensenyament, el moment àlgid de l’agressivitat és als 3 o 4 anys (programa ofici d’educar). Per part nostra, com Associació SEER, se’ns han explicat casos a ed. infantil d’actituds que compleixen plenament amb les característiques del bullying, sobretot pel que fa la marginació o la violència física continuada. Aquests exemples ens fan situar com a possible,  l’ aparició del maltractament fins i tot en etapes primerenques. 

Nens/es tan petits/es, és possible que simplement hagin conegut formes abusives de relacionar-se de models propers? o simplement que satisfacin mancances amb  les sensacions produïdes després d’una agressió? 

El que segur tenim clar és que: 

1. Algunes estadístiques dels últims anys reflecteixen que 3r i 4t de primària és l’etapa on hi ha més bullying. 

2. Hauríem de treballar abans dels 8 anys per tal que no s’agafin estratègies insanes, desenvolupant habilitats socioemocionals construïdes des de la pròpia autoestima. 

3. Hi ha moments crucials on hem d’estar especialment oberts a intervenir:

* 10-11 anys → Augment de la importància en la socialització conscient i lliure de l’infant.

* 12-13 anys → Canvi de centre o rutina suposant possibles canvis de rols, noves amistats, inici de la cerca conscient de la personalitat.

4. Totes les violències, amb o sense nom propi, són i han de ser sensibles a la nostra intervenció, des de la mirada de l’educador/a podem ajudar i fer molt! Fem-ho!