OPINIÓ

Raquel Dolado i Murillo

Psicòloga especialista en psicologia clínica

03.06.19
Tipologies de diversitats funcionals

Temps de lectura: 3 minuts

Al llarg del temps, la terminologia utilitzada per referir-se als infants que presenten alguna alteració en el seu desenvolupament ha anat canviant. Actualment ha agafat més rellevància el terme “diversitat funcional”. Però, què s’entén per diversitat funcional? 

Aquest concepte va ser proposat, l’any 2005, al Fòrum de Vida Independent. En el context dels infants, fa referència a aquells infants que funcionen de manera diferent a la majoria a l’hora de realitzar tasques habituals com ara moure’s, relacionar-se, comunicar-se, entre d’altres. És a dir, tenen capacitats diferents i, a vegades, presenten necessitats concretes per realitzar determinades activitats. Amb aquesta nova mirada, que posa l’accent en la diversitat, es pretén superar altres terminologies molt esteses com discapacitat o minusvalidesa que inclouen una càrrega pejorativa i es proposa una visió positiva parlant de “diverses capacitats”. 

"Es pretén superar altres terminologies molt esteses com discapacitat o minusvalidesa que inclouen una càrrega positiva"

Per exemple, un infant es comunica mitjançant la llengua de signes i un altre a través de la parla. Tots dos estan realitzant la mateixa funció (comunicar-se) però ho fan de forma diferent. 

A més, és un terme molt ampli i abasta una diversitat de col·lectius, entre els quals, destaquen:

• Infants amb diversitat funcional física. Són aquells infants que presenten, de manera transitòria o permanent, alguna alteració en seu aparell motor fruit d’un funcionament inadequat dels ossos i/o les articulacions, de la musculatura o del sistema nerviós. El grau d’afectació pot ser variable. Tenen dificultats en el desplaçament, en les postures, en la coordinació, la manipulació, etc. Per exemple, un infant amb espina bífida es situaria en aquest grup. 

• Infants amb diversitat funcional visual. Presenten una absència o mal funcionament del sistema òptic. Això els impossibilita o  els dificulta, de manera rellevant, l’entrada o el processament de la informació procedent del medi extern mitjançant el canal visual. Aquests infants poden tenir dificultats a l’hora de reconèixer les persones del seu entorn, desplaçar-se autònomament, realitzar alguna activitat com ara dibuixar o tasca (per exemple, omplir un got d’aigua), etc. 

• Infants amb diversitat funcional auditiva. Són aquells infants que presenten una pèrdua o disminució significativa del sentit auditiu que impossibilita o dificulta de manera rellevant l’accés a la informació que ve de l’exterior i el seu processament a través de la oïda. Aquests infants poden presentar dificultats per comprendre i expressar-se a través del llenguatge oral, alguns poden comunicar-se mitjançant la llengua de signes, altres poden comptar amb l’ajut d’una pròtesi auditiva (per exemple, un audiòfon) que els hi permet comprendre el llenguatge oral i comunicar-se oralment, també poden llegir els llavis, entre d’altres. 

• Infants amb diversitat funcional intel·lectual. Són infants que presenten limitacions substancials en el funcionament intel·lectual general (se situa per sota de la mitjana) i carències destacades en habilitats necessàries per la vida diària. Són infants que poden tenir dificultats a l’hora de comprendre quelcom, seguir instruccions, llegir, escriure, orientar-se, ser autònoms d’acord a la seva edat cronològica, etc. Per exemple, un infant amb la Síndrome de Down estaria en aquest grup. 

• Infants amb trastorn de l’espectre autista. Són aquells infants que presenten un trastorn del neurodesenvolupament que comporta alteracions en la comunicació i la interacció social i el comportament. Aquests infants, tot i que hi ha una gran variabilitat, poden tenir dificultats per comunicar-se i relacionar-se amb la resta d’infants, poden repetir moviments poc habituals (per exemple, balancejar el cos), habitualment els hi agraden les rutines i tendeixen rebutjar els canvis, poden ser molt hàbils en alguna activitat com ara fer puzles, etc. 

També cal tenir present que els diferents tipus de diversitats funcionals no són excloents. Per exemple, un infant amb paràlisi cerebral se situaria en el grup dels infants amb diversitat funcional física i, si a més té afectades les capacitats cognitives, també estaria en el grup dels infants amb diversitat funcional intel·lectual. 

Per últim, no oblideu que la diversitat funcional és part de la diversitat humana i, per tant, incloure a l’esplai als infants amb funcionaments diversos implica donar el mateix valor, oportunitats i drets a tots els infants.

ETIQUETES

Infància