- 25 abril 2024
OPINIÓ
Formació - Fundació Pere Tarrés
23.07.20
Tota una vida d’educació en el lleure!
Temps de lectura: 3 minuts
Ara fa 40 anys vaig començar a treballar a l’Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés. Vaig entrar-hi l’any 1980, amb 18 anys, quan estava ubicada al carrer Avinyó cantonada amb el carrer Ferran de Barcelona. Tot just acabava de fer la selectivitat i de treure’m el carnet de conduir. Jo volia un cotxe i volia treballar per pagar-lo. El meu germà gran, que ja hi treballava, em va dir que necessitaven una persona per estar a la botigueta 'els Encants de l’Esplai' un parell d’horetes a la tarda. Em van fer una petita entrevista i, al cap de poc temps, ja estava venent material pels monitors i monitores dels diferents esplais: cartolines, pintures, paper d’embalar... Finalment, tot i això, van ser els pares qui em van comprar un 600 de segona mà de color taronja!
Encara ara recordo l’estança on estava la botigueta al carrer Avinyó. Una sala, ubicada al primer pis, al mig de la qual hi havia un cap gros amb una llengua llarga. La sala estava envoltada de prestatgeries de metall plenes de pintures i llapis de colors, gomes, maquinetes, retoladors, fulls, cartolines, paper xarol, pinotxo i cel·lofanes de molts colors, cinta “maravilla”…. I un taulell on hi havia una caixa enregistradora amb un calaix on deixava el talonari dels rebuts. L’any anterior, el 1979, havia fet el Curs de Monitors/es. Va ser un intensiu, ara en diem els Residencials, que es va realitzar a l’estiu, a la Casa de Colònies Artur Martorell de Calafell. Aleshores, per finalitzar el procés, no s’entregava una memòria de pràctiques com ara, sinó que es feia un examen que consistia en un test i la resolució d’un cas pràctic.
Aquí és on vaig començar a iniciar-me en el món del lleure. Passats més de 40 anys, encara ara en tinc un bon record. Segurament aquest record ha perdurat més en el temps pel meu lligam amb el món del lleure, tant en l’àmbit personal com en l’àmbit laboral. En l’àmbit personal, perquè he estat i estic vinculada als centres d'esplai Lluís M. Chanut i Joan Suñol, des de nena d’esplai fins a monitora i, ja de gran, mare de nens d’esplai -que alguna cosa deuen haver après del que han vist i viscut a casa que els ha fet estimar l’esplai- i que han arribat a monitors i responsables dels dos esplais.
A més, al llarg d’aquests 40 anys, he fet diferents feines sempre a l’Escola de l’Esplai, Institut de Formació i ara Formació de la Fundació Pere Tarrés: des de vendre material pels monitors dels centres d’esplai, fer els apunts dels cursos de Monitors/es i Directors/es amb una màquina anomenada ciclostil (tota una odissea), feines relacionades amb les antigues fitxes ESTRIS, tasques de secretaria, del servei d’ocupació, de comunicació, etc., fins a arribar on sóc ara, a administració de cursos. Aquí ja porto uns 20 anys i una de les tasques, entre d’altres, que realitzo és la de fer la tramitació de les titulacions dels Cursos de Monitors i Directors. És una satisfacció molt gran haver pogut fer la tramitació de la titulació de tants i tants monitors i monitores que han passat per la nostra entitat. En són un munt!
I això és possible gràcies a la feina de moltes persones que hi han treballat i que hi treballem. Des de les persones que atenen a l’alumnat a secretaria, passant pels diferents coordinadors/es i caps de l’àrea de lleure, fins a arribar al compromís i dedicació de molts i moltes docents que han passat o que avui són a l’Escola de l’Esplai.
Enguany celebrem el 60è Aniversari del Primer Curs de Monitors que es va impartir a l’Escola de l’Esplai de Barcelona, 19 anys abans que jo el fes! Afortunadament l’educació en el lleure, amb el pas d’aquests 60 anys, ha guanyat reconeixement en la societat, considerant-se clau en el creixement de la persona, juntament amb l’escola i la família.
Durant tots aquests anys, des que es va fer el primer curs de Monitors, hi ha hagut molts canvis. Canvis en la manera de fer les coses. Les eines informàtiques han tingut un gran paper: s’ha passat del ciclostil a la impressora, dels apunts al llibre, de tramitar les titulacions en una màquina d’escriure a fer-ho a través d’un programa informàtic, de fer sessions on el docent només tenia una pissarra a fer-les mitjançant suport informàtic i online...
Hi ha hagut canvis socials, normatius, formació en competències, nous models… però l’essència del Curs de Monitors/es segueix essent la mateixa: formar monitors i monitores per a l’educació en el lleure d’infants i joves. Canvis, molts d’ells positius. Tot canvi comporta una adaptació i aquesta cal fer-la amb compromís i rigor. Els caps d’estudis i els docents hi han tingut un paper molt important. És merescut l’agraïment de la feina a tots els qui han passat durant aquests seixanta anys, des del primer fins a l’últim.
Aquesta combinació entre vinculació personal i laboral ha fet possible que des de sempre tingui una sensibilitat especial amb els joves que fan de monitors i monitores en centres d’esplai i agrupaments escoltes. Joves que han fet i fan aquest servei desinteressadament amb responsabilitat i compromís. Joves que dediquen el seu temps lliure a educar infants i joves. Gràcies a tots ells l’educació en el lleure ha evolucionat i es manté viva en l’essència del seu origen: educar per a la integritat de la persona.
Vull acabar explicant un dels moments més especials per a mi, en el que es resumeix tota la feina feta pels monitors i monitores. Aquest moment són les arribades en autocar o en tren dels infants i joves de les colònies, rutes, campaments i els finals de curs dels esplais. És un moment en el qual m’emociono molt. M’emociona veure les cares dels infants i dels monitors i monitores, el seu somriure, les abraçades, la complicitat entre ells, les rotllanes cantant l’hora dels Adéus... Penso que és en aquest moment quan es veu el fruit de tota la feina que s’ha fet com a Monitor/a. Una gran feina i un bon servei a la societat.
Crec que, quan em jubili, en lloc d’anar a mirar les obres, continuaré anant a veure els autocars quan arriben de les colònies! Continuar fent cursos de Monitors després de 60 anys és motiu de celebració, perquè educar en el lleure val la pena i és un dret.
I que sigui per molts anys!
ETIQUETES
Educació en el lleure Esplai Monitors Formació
Editat per:
En conveni amb:
Amb la col·laboració de:
