OPINIÓ

Xavier Montané

Exmonitor del Centre d'Esplai sant Pere i Sant Pau

06.09.18
Transcendència i vida plena

Temps de lectura: 2 minuts

Estem habituats a sentir que ens trobem immersos en una societat postmoderna que evoca al nihilisme. Res té sentit. No hi ha esperança en un futur millor. Sembla com si en l’imaginari de la humanitat hagués calat el sense sentit d’una existència que només és suportable si ens limitem a viure el present, de la manera més còmoda i fàcil possible; recorrent a l’evasió i alienació de la persona; i que té com a resultat una vida buida en la qual es prescindeix de plantejar-se qüestions que vagin més enllà de la pròpia immanència. 

Es parla doncs de crisi de valors. Una de les moltes conseqüències d’aquesta és la falta (o incapacitat) de compromís. En el fons de la reflexió sorgeix una pregunta: per què aquest panorama? La resposta (fàcil només d’escriure) es resumeix en una paraula: egoisme. Aquest és l’origen i causa del problema. L’egoisme es combat amb l’amor. Però no l’amor superficial que ens venen en un anunci de colònies cares; sinó un Amor real, profund i amb sentit, que no és còmode ni fàcil. Aquest Amor exigeix passar de la immanència a la transcendència, és a dir, sortir de si mateix envers una altra realitat. 

L’esplai és un espai ideal per realitzar aquest moviment. És un moviment d’obertura a tres nivells: l’altre, el món i Déu. Un moviment que va més enllà de nosaltres i demana fer un canvi de xip en el qual l’altre passi a ocupar el primer lloc, i prenguem consciència que vivim en un món que ens sobrepassa, una realitat que no podem esgotar. 

Inconscientment hom s’adona que això va omplint de sentit la seva vida. Aquesta recerca de sentit es va ampliant fins a qüestionar-se sobre el més absolut i últim que podem imaginar: Déu. Un Déu que des de la nostra opció cristiana el sabem identificar en Jesús de Natzaret. Per què no restar oberts a la possibilitat de descobrir que hi ha quelcom que va més enllà de nosaltres i que omple de sentit la nostra vida? Per què no aparcar per una temporada les contradiccions, prejudicis i obstacles que ens impedeixen mirar més enllà? Seria una pena tenir aquesta oportunitat tan al nostre abast i no aprofitar-la. Potser Ell és: «el camí, la veritat i la vida» (Jn 14, 6). 

ETIQUETES

Fe