OPINIÓ

Badia Boukta

Monitora de la Fundació Pere Tarrés

17.12.19
Jo també vull ser monitora com tu

Temps de lectura: 3 minuts

Recordo encara com em sentia el primer dia de les meves primeres colònies socials. Pensava que serien els pitjors dies de la meva vida perquè estaria lluny de casa i del meus pares en un lloc i amb gent desconeguda. Però el que no sabia era que aquella setmana seria la que li donaria el canvi de 360º a la meva vida, als meus pensaments, idees, i sobretot al meu punt de vista envers el món i les persones. 

Veure gent treballant, organitzant i oferint el millor d’ells i d’elles sense esperar res a canvi que no sigui un somriure i una gota de felicitat d’un infant, va ser molt nou i emocionant a la vegada per mi. Durant les colònies he vist els monitors i les monitores com a referents i com un gran exemple a seguir fins al punt que el que volia fer i oferir és el mateix que he rebut. Voler fer sentir a altres infants el mateix que m’han fet sentir a mi, això no te preu. 

El meu primer any com a monitora, no va ser fàcil perquè era l'única marroquina i musulmana de tot l’esplai. Però sempre he tingut com a objectiu principal aconseguir que tant els infants com la resta de monitors/es em mirin com una monitora més, que pot aportar moltes coses al grup, que l’únic que vol és fer feliç a aquests infants i gaudir d'aquests moments amb ells. I ho he aconseguit. Això és un dels grans èxits de la meva vida. 

Encara recordo quan feia de monitora a les colònies socials. Hi havia una nena marroquina que es va sorprendre molt en veure que jo també era monitora, i em va dir “no sabia que les marroquines també podien ser monitores de lleure. Ara jo també sé que és el que vull fer quan sigui més gran, vull ser monitora com tu".

 

* Article publicat a la revista Estris 225 (gener 2019).

ETIQUETES

Monitors