De l'obediència a l'assertivitat

De l’obediència a l’assertivitat
Autor: Gemma Muñoz

Participants: Grup de joves d’entre 16 i 18 anys

Edats:
Joves (16 - 18 anys)

Espai: Indiferent

Durada: 1 hora

Descripció:
Al llarg de molt de temps les empreses han valorat l’obediència dels treballadors per sobre d’altres valors. En el present, un valor afegit és l’assertivitat. Diem allò que pensem? Acceptem propostes per compromís? Ens costa trobar una manera respectuosa però ferma per expressar-nos amb coherència amb allò que realment creiem?

Objectius

Objectius per als monitors/es:

Fomentar la comunicació assertiva i el pensament crític.
Apoderar els joves a emprendre de manera respectuosa amb els seus propis pensaments i creences.
Acompanyar els joves en les converses i l’ús d’un model de comunicació no violenta.

Objectius per als infants o joves:

Desenvolupar eines per comunicar amb plena assertivitat.
Practicar l’escolta activa permetent una comunicació efectiva.
Prendre consciència de diferents situacions d’entorns laborals reals.

Material necessari

Model de comunicació no violenta.

Introducció

Es comparteix amb els joves la importància de desenvolupar l’assertivitat i l’escolta activa per a la vida, però molt concretament en l’entorn laboral on cada cop és més necessari posar en pràctica aquestes habilitats.

Els joves fan parelles situats en dues rotllanes concèntriques de manera que els joves de dins parlen amb els de fora. Hauran de compartir opinions sobre 5 situacions concretes amb 5 parelles diferents fent girar una de les dues rotllanes. Per expressar allò que opinen, han de fer servir el model de comunicació no violenta que descriu Rosenberg i es presenta a continuació:

1. OBSERVACIÓ. Què veig? Què ha passat? - Descripció objectiva de la realitat, sense judicis.
2. SENTIMENT. Què em fa sentir? - Parlo en primera persona.
3. NECESSITAT. Què necessito que passi per no sentir-me així?
4. PETICIÓ. Com m’agradaria que actués l’altra persona si es tornés a repetir el fet?

Desenvolupament

Els joves han de descriure davant de la seva parella què dirien en les següents situacions i seguint el model presentat anteriorment. El company amb qui parla, ha de contestar com a cap, company, col·laborador... segons cada situació, també seguint el model. Tots dos amb una actitud conciliadora han d’intentar arribar a un acord o a un pacte. Algunes situacions per treballar poden ser:

1. El teu cap et demana que escurcis les vacances perquè falta un company a la feina. L’empresa et necessita.
2. Hi ha un ambient negatiu perquè un company arriba repetidament tard a les reunions de feina.
3. Un company s’ha dirigit a tu amb un to poc apropiat.
4. Un col·laborador de l’empresa és poc formal en l’entrega de la seva feina i això té una repercussió negativa en la feina de la resta.
5. Algun company fa bromes de manera repetida sobre un tema que t’incomoda.

Avaluació

L’avaluació per part del docent es farà passejant per l’espai i intervenint a través de preguntes que guiïn els comentaris dels alumnes si s’observa que no se segueix el model. De manera més específica, els alumnes hauran d’avaluar les seves parelles, comprovant si realment han seguit els diferents passos contestant les següents preguntes:

Ha emès judicis? Ha parlat en primera persona? Ha fet una petició concreta sobre el que necessita que passi la pròxima vegada? Ha mostrat una actitud conciliadora? S’ha apoderat dels seus pensaments i creences?