Participants: Tothom qui ho vulgui
Edats:
Mitjans (9 - 11 anys) - Grans (12 - 15 anys) - Joves (16 - 18 anys) - Monitors/es - Famílies
Espai: Indiferent
Durada: 1 hora
Descripció:
La participació entesa com a col·laboració en la presa de decisions que ens afecten és sovint una utopia. Els nostres adolescents i joves no acostumen a participar d’aquelles decisions que veritablement els afecta. Sovint, quan comencen a fer-se responsables de la presa de decisions de fets rellevants, es troben perduts i desorientats. Practiquem com és això de prendre decisions? Fem que es mullin!
Per als monitors/es:
Per als infants o joves:
No és necessari cap material específic.
Partim amb el grup de joves d’una conversa prèvia que ens serveixi per conduir les següents preguntes: Què vol dir participar? Anar a votar és participar? Què hi decidim? En quines decisions de les quals ens afecten hi participem? Decidir s’entrena? Com és més útil decidir en grup? Votar és sempre just?
A través d’aquestes preguntes podem conduir un debat que ens permeti plantejar-nos la possibilitat de crear altres mètodes per prendre decisions.
En grups de 4, els joves podran dissenyar de manera específica un sistema per prendre decisions que els poden afectar. Entre tots hauran de triar el mètode que volen establir per prendre les decisions en grup, o bé els diferents sistemes; si és que pacten diferents sistemes segons les situacions.
Els decisiòmetres hauran de recollir les aportacions de tots i totes, i el seu disseny haurà de contestar de manera clara i específica les següents preguntes:
Cada grup, un cop contestades les seves preguntes, a tall de declaració d’intencions, ha de definir pas per pas què és allò que anirà passant en el procés de presa de decisions.
Per avaluar els decisiòmetres, hauran d’estar sotmesos a la prova de fer-los servir com a sistema per triar el decisiòmetre o sistema de presa de decisions del grup. El que podrem avaluar, al marge de si el sistema és útil en l'àmbit pràctic o no, és com els infants i/o joves reaccionen davant de les dificultats.
El fet d'utilitzar els diferents sistemes a nivell pràctic i valorar-los permet observar in situ quins són els avantatges i els inconvenients, com funcionen i si recullen o no les aportacions de tothom.
L'educador/a podrà conduir a través de preguntes els diferents processos per acompanyar els participants en la presa de consciència de quines són les debilitats dels sistemes dissenyats.