Participants: Joves d’entre 13 a 16 anys
Edats:
Grans (12 - 15 anys)
Espai: Indiferent
Durada: 2 hores
Descripció:
Aquesta és una activitat de reflexió i aprofundiment per a joves amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi de pensaments positius vers la resta del grup i l’autocrítica vers un mateix.
Música, retoladors no permanents, trossos de paper, encenedor i recipient de metall.
Iniciarem la vetllada fent una rotllana amb totes les membres del grup. Intentarem disposar l’espai amb màrfegues a terra, alguna espelma al centre i si és possible, la realitzarem sota un cel estrellat. En definitiva, tot allò que l’equip d’educadors i educadores consideri per afavorir el desenvolupament de l’activitat. La dinàmica s’estructura amb 3 parts: escolta i anàlisis d’una cançó, exercici de reflexió sobre una mateixa persona, dinàmica de reconeixement de l’altra.
Iniciarem la celebració amb alguna cançó que parli sobre temàtiques relacionades amb l’activitat: pau, respecte, tolerància, diferències, autoestima... Aconsellem que sigui escollida per l’equip de monitoratge i en funció de la capacitat de comprensió del grup de joves, i si es vol, podem escollir-ne unes quantes que vagin sonant al llarg de l’activitat. Algunes idees poden ser: Imagine de John Lenon, Heal the World de Michael Jackson, La cançó del soldadet de Manel, Aprender a quererte de Morat, There will be time de Mumford and Sons...
Després d’escoltar-la preguntarem què han entès i com ens afecta a nosaltres la temàtica de la cançó, com a grup i com a persones individuals.
La segona part de la celebració consisteix en un exercici d’introspecció i reflexió sobre una mateixa. Demanarem als i les joves que escriguin en un paper tres característiques, aptituds o conductes seves de les quals no estiguin orgulloses o vulguin corregir, i els introduiran en una olla de metall. El procediment per a fer-ho és lliure, ja que un cop hagin escrit al paper que se’ls haurà repartit, s’aixecaran quan vulguin i el dipositaran dins el recipient. Tot seguit, es donarà l’oportunitat de compartir-ho amb el grup afavorint en tot moment el respecte i l’escolta activa. Si ningú més vol presentar-ho a la resta, sense dir res, un monitor o una monitora cremarà els papers de dins com a símbol de deixar enrere els trets negatius, que ens impedeixen avançar.
La tercera part consisteix, ja no en el reconeixement d’una mateixa sinó de l’altra, i aquest cop en positiu. Es dividirà el grup en dos. Els membres del primer grup s’estiraran a terra amb els ulls tancats i, en silenci, escoltant la música de fons, els membres de l’altre els hauran d’anar escrivint a la pell adjectius positius o dons que creguin que posseeixen. Un cop hagin escrit a la pell d’una persona, aniran a fer-ho a una altra i així fins a haver escrit a la meitat del grup. Després es canviaran els rols.
Per acabar la dinàmica, cadascú llegirà en veu alta què pensen els altres d’ell o ella i si vol, podrà compartir com s’ha sentit o se sent.
Per avaluar l’activitat entre l’equip de monitoratge plantejarem les següents preguntes: