El voluntariat, una eina d’autoconeixement

El voluntariat, una eina d’autoconeixement
Autor: Naima Salrà

Participants: Uns 15 joves a partir de 15 anys


Edats:
Joves (16 - 18 anys) - Monitors/es


Espai: Sala interior amb cadires en rotllana


Durada: 2 hores

Descripció:
Aquest taller vol donar l’oportunitat als joves i les joves de conèixer l’essència del voluntariat, i com el fet de compartir el temps i compartir-se no només és una manera de donar, sinó també de rebre.

Objectius

Per als monitors/es:

  • Facilitar un espai de confiança i complicitat.
  • Crear un espai d’escolta mútua on reconèixer les emocions i vivències.
  • Facilitar l’experiència de donar i rebre.
  • Informar de les habilitats necessàries per realitzar voluntariat.

Per als joves:

  • Experimentar una ajuda altruista.
  • Reconèixer les seves necessitats de rebre.
  • Experimentar les sensacions i sentiments vinculades al fet de donar.
  • Empatitzar amb persones vulnerables.

Material necessari

  • Fulls
  • Bolígrafs
  • Colors
  • Ventalls per als ulls
  • Altaveus
  • Reproductor de música
  • Pissarra

Introducció

És important crear un clima de confiança i de caliu per tal que les persones es trobin a gust per reflexionar sobre elles mateixes, obrir-se i compartir amb el grup. El taller consta de 3 parts:

1. Introducció: presentació del taller, activitats de coneixença i dinàmica introductòria a la matèria.
2. Desenvolupament del taller: una activitat per reflexionar sobre experiències de donar i rebre, i una segona per experimentar l’escolta activa.
3. Tancament: principals conclusions i valoració del taller.

Desenvolupament

Començarem la sessió amb una presentació del facilitador/a i del taller. Explicarem que farem una introducció a l’experiència del voluntariat amb un taller vivencial, perquè cada persona descobreixi aptituds pròpies fonamentals per poder ser voluntari o voluntària. 

Per trencar el gel farem un joc de coneixença com el pistoler o la ronda de noms memoritzant-los amb un gest. 

Engegarem la matèria coneixent quina és l’experiència prèvia de cada assistent/a del grup en relació amb el voluntariat. Per parelles, s’explicaran si ho han fet mai, si coneixen algú, quin interès tenen en el tema o com s’ho imaginen. Després cada parella compartirà amb el grup. 

Per tal d’entrar en activitats més personals i sentides, farem 5 minuts de relaxació guiada amb música tranquil·la (ben asseguts a la cadira, deixant el cos relaxat, el pes cau, centrant-nos en la respiració i deixant els pensaments passar). Seguidament, demanarem a l’alumnat que pensi en situacions on ha ajudat o acompanyat alguna persona, si pot ser no coneguda, a superar una situació o un moment complicat. Han d’escriure: 

1. Breu explicació de la situació
2. Com et vas sentir
3. Com creus que es va sentir l’altra persona

Un cop finalitzada aquesta activitat, pensaran una situació contrària en què se’ls hagi ajudat o acompanyat davant d’un moment difícil o delicat, per part d’una persona no coneguda. Han de respondre les mateixes preguntes anteriors. 

Per grups de 4 o 5 persones, compartiran les experiències i un secretari/ària anirà escrivint les principals conclusions: aspectes en comú que han trobat entre elles, aprenentatges i descobriments de l’experiència... Durant la posada en comú, el dinamitzador o la dinamitzadora anirà escrivint a la pissarra els valors i aprenentatges que van sortint, tant de la mateixa persona com de l’altra persona implicada en l’experiència. 

Seguidament, començarem amb la segona part de l’activitat, l’art d’escoltar i ser escoltat/da. Un dels valors més importants per fer voluntariat és la presència, el fet de poder compartir la teva persona a una altra sense esperar res a canvi. La base de la presència és l’escolta activa, sense judici, estant pel que l’altre necessiti. Per posar-ho en pràctica farem parelles, preferiblement de persones que no es coneguin gaire entre elles. Primer una persona de la parella serà qui explicarà un problema a l’altra; ho farà amb els ulls tancats i després oberts. El problema no cal que sigui molt personal si no es vol, però sí que sigui alguna cosa que els preocupi en l’actualitat. La persona que escolta ha d’intentar concentrar-se a escoltar a l’altra amb la màxima presència, ajudant que l’altra se senti còmoda. Després s’intercanviaran els papers i qui explicava els problemes escolta, i viceversa. Es pot acompanyar l’activitat amb una música acollidora. 

Un cop cada parella ha fet les dues parts han de reflexionar i compartir l’experiència: 

  • Com us heu sentit en cada moment?
  • Quina diferència hi ha hagut quan hi podíeu veure i quan no? Què ha fet l’altra persona en cada cas?
  • Quines coses de la persona que escoltava us han fet sentir còmodes? Quines no?
  • En quin dels dos rols us heu sentit millor? Per què?

Després que les parelles hagin reflexionat obrirem la reflexió al gran grup a aquells que vulguin. És important destacar aspectes que hagin descobert d’ells i elles mateixes en l’activitat. Veure si el que ha passat també els passa en altres aspectes de la seva vida. Trobar la similitud de l’activitat amb l’experiència del voluntariat. Què creuen que els aportaria poder donar escolta a persones necessitades, amb un problema o temors com la soledat, la malaltia o l’exclusió? La formadora anirà anotant a la pissarra les principals conclusions. 

Per acabar, el/la formador/a farà un resum de totes les anotacions i conclusions de la pissarra per extreure quines són les característiques bàsiques per poder fer de voluntari o voluntària i el que aporta tant a aquell qui dona com a aquell qui rep. 

Avaluació

Per avaluar l’activitat ho farem de manera simbòlica amb un dibuix de l’experiència (aquí també es pot utilitzar una música que ajudi al tancament). Per acabar, farem una ronda de compartir el dibuix i afegir en paraules el que calgui.

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: