Tots som diferents

Tots som diferents
Autor: Marta Martínez

Participants: Equip de monitors/es i/o grups de 5-6 infants o joves a partir de 8 anys

Edats:
Mitjans (9 - 11 anys) - Grans (12 - 15 anys) - Joves (16 - 18 anys) - Monitors/es

Espai: Una sala on hi hagi taules i cadires

Durada: 1 hora i mitja

Descripció:
Dinàmica per treballar la inclusió d’un monitor/a amb lleus dificultats físiques/psíquiques a l’equip mitjançant la reflexió i aprofundiment en l’autoconcepte.

Objectius

Per als monitors/es:

Reflexionar sobre l’autoconcepte i el coneixement personal.
Incentivar l’escolta activa i l’observació per entendre diferents realitats i què es considera normal.
Empatitzar amb els sentiments i emocions dels companys/es.

Per als infants o joves:

Comprendre que existeixen diferents realitats a la nostra societat.
Promoure l’empatia amb totes les persones, tinguin o no dificultats.

Material necessari

Fulls de paper
Colors
Dispositiu per reproduir música i vídeos

Introducció

Durant la dinàmica es reflexionarà sobre el concepte de normalitat-diferència o capacitat-discapacitat, com ens veiem nosaltres mateixos i com es pot empatitzar per veure els altres des d’una altra perspectiva.

Desenvolupament

Es fa una petita introducció/debat sobre què entenem per normal i diferent. Per poder treballar aquesta part més introductòria, es poden fer servir imatges o vídeos on es representin de manera més visual diferents situacions de persones amb dificultats, d’altres cultures, etc.

Una vegada feta la introducció, proposem que cadascú faci de manera individual el seu propi autoretrat, realitzant un dibuix d’ells/elles mateixos/es. Després, hauran d’escriure 3 habilitats seves o activitats que creguin que fan bé. Si el grup es coneix bastant, també podem realitzar aquesta dinàmica repartint els noms entre els companys per tal que exposin 3 habilitats que han observat del company/a que els ha tocat. Aquesta part la podem acompanyar de música de fons per crear un clima més relaxat durant l’activitat.

Un cop tots acaben l’autoretrat o el dibuix es fa una posada en comú, explicant on creiem que som bons o —en cas de fer-ho d’una altra persona— què veiem que fan bé. Durant la posada en comú, es poden anar fent reflexions sobre quines habilitats hem anat posant al nostre autoretrat i explicar per què ho hem posat i quines experiències o vivències ens han fet ser com som. Durant aquesta reflexió, els companys/es poden també anar afegint altres habilitats o destreses que potser no s’han exposat i ells/elles creuen que fem bé.

A mesura que es va fent la posada en comú, és interessant poder anar introduint com aplicar l’escolta activa, l’empatia i l’observació per poder trencar estereotips, prejudicis i barreres per tal d’acceptar tothom tal com és, amb els punts forts i dèbils de cadascú. Hem de conscienciar-nos que tots som diferents i que hem de mirar més les nostres capacitats que no pas les nostres discapacitats.

Avaluació

Per tancar la dinàmica tractem de nou el concepte de normalitat-diferència. D’una banda, contrastem si hi ha canvis en les opinions que s’han parlat a l’inici de la sessió. D’altra banda, reflexionem sobre com podem aplicar de forma pràctica aquesta mirada empàtica i sense prejudicis amb qualsevol persona que tracti amb nosaltres.